Fotos de flora i fauna
Una gran part del recorregut del PR-CV 422 passa pel Parc Natural del Desert de les Palmes, espai protegit per la Generalitat Valenciana des de 1989 com a Paratge Natural. La forta pressió demogràfica i els incendis d’anys enrere no n’han minvat el valor mediambiental de flora i fauna, i paisatgístic.
Una gran part del recorregut del PR-CV 422 passa pel Parc Natural del Desert de les Palmes, espai protegit per la Generalitat Valenciana des de 1989 com a Paratge Natural. La forta pressió demogràfica i els incendis d’anys enrere no n’han minvat el valor mediambiental de flora i fauna, i paisatgístic.
Pel que fa a la vegetació, cal diferenciar el recorregut més pròxim a les zones habitades, la Pobla i els masos (ara abandonats), on es travessa camps de conreu, abancalats per marges de pedra seca, on hi ha oliveres, ametlers, figueres, garroferes, vinya (poca) i algun lledoner, de les parts més altes, on predomina el bosc de pinastre i també, en minoria, de carrasca i pi blanc; queden testimonis, a la variant del mas d’Huguet, de surers, i a les Santes i al barranc de la Creu, de roures.
En concret, la vegetació de què es pot gaudir al Desert és típicament mediterrània: el margalló (Chamaerops humilis), que dóna nom al paratge i ha tingut molts aprofitaments, com ara la fabricació de graneres; el pinastre (Pinus pinaster); la carrasca (Quercus ilex); el surer (Quercus suber); el pi blanc (Pinus halepensis); el roure (Quercus valentina); el llentiscle (Pistacia lentiscus), ací anomenat matissa –n’hi ha un exemplar magnífic en forma d’arbre a l’accés a les Santes per la pista forestal.
I més encara, l'aladern (Rhamnus alaternus); el galzeran (Ruscus aculeatus); una ginesta de distribucó molt reduïda (Cytisus villosus); el matapoll (Daphne gnidium); el coscoll (Quercus coccifera); el càdec o ginebró (Juniperus oxycedrus); l’arboç (Arbutus unedo), que a la tardor afegeix un atractiu gustatiu al sender; l’esbarzer o romiguera (Rubus ulmifolius), amb les saboroses mores; el bruc (Erica arborea), la millor fusta per fer pipes; el lligabosc (Lonicera implexa); l’heura (Hedera helix)...
... i l’arítjol (Smilax aspera), que amb la florida a partir de setembre ompli les ombries d’una olor intensa; l’argelaga (Genista scorpius); l’esparreguera (Asparagus acutifolius); la botja raspallera (Anthyllis cytisoides); les diferents tipus d’estepes; el marfull (Viburnum tinus); i diverses espècies de falgueres (Dryopteris pallida) com ara la petita dauradella (Ceterach officinarum); a les zones més assolellades creixen plantes aromàtiques com ara el romaní (Rosmarinus officinalis)...
... la saborija (Satureja intricata), el timonet o farigola (Thymus vulgaris), la lavanda (Lavandula dentata), la ruda (Ruta chalepensis)... A la primavera, les flors –roselles, lliris blaus, rosetes silvestres, orquídies... – acoloreixen el sender i al començament de l'hivern hi podem trobar fins a 300 espècies de fongs. També es pot localitzar a les zones rocalloses l'endemisme Leucojum valentinum. Entre tanta variació vegetal, però, ressalta, per la seua monumentalitat, la Carrasca de Pellicer, a la qual es pot accedir per una derivació del sender des de l’Assut de la Pobla Tornesa, i, per la raresa, 2 roures de l'espècie Quercus cerrioides, a les Santes.
El paisatge, antropitzat per l’acció humana des d’antic, recull, doncs, les espècies més característiques del conreu i del bosc mediterranis.
Localitzeu i identifiqueu totes les plantes en l'Herbari virtual del Mediterrani occidental.
Pel que fa a la fauna, la gran varietat d’ambients permet, com en la vegetació, l’existència de gran diversitat d’espècies. No és debades que el PN haja estat declarat zona ZEPA: hi ha enregistrades més de 120 espècies d’aus, entre les quals destaquen l’àguila de panxa blanca, el xoriguer, el falcó pelegrí, l’esparver, l’òliba, el mussol i el duc, ací anomenat brúfol (Bubo bubo). També hi ha espècies cinegètiques com ara tords, merles, perdius, tórtores i coloms feréstecs o tudons). Molts altres ocells poblen el Desert: el pit-roig, l’escassíssim oriol o papafigo, l’abellerol, el pinçà, el corb, el picapinyes o bec-tort, el picot, la busquereta, el bitxac...
Encara que de difícil localització per al senderista, els exemplars de mamífers del Desert comprèn la rabosa, el senglar o porc salvatge, la geneta, la fagina, la mostela, el teixó, el conill, l’esquirol, l’eriçó, la rata sellarda i diverses espècies de rates penades.
Altres espècies que s’hi troben són diversos tipus de rèptils: fardatxos, sargantanes, dragons, serps, especialment la de ferradura, etc. Entre tots, el més significatiu ha estat la tortuga mediterrània, que s’ha intentat reintroduir al PN amb uns resultats decebedors (malgrat alguns meritoris esforços... vegeu, i escolteu!)
Actualment hi ha dues microreserves de flora situades fora del recorregut del sender; tot el Paratge Natural, de 3.200 hectàrees, ha estat declarat zona LIC (lloc d’interès comunitari) i ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus).
