2014 Setembre

Després d'una primavera i un estiu extremadament secs, per fi ens han arribat les pluges, generoses, que ens han saonat els camps i han retornat el verd intens als pins i al marfull. Les escorrenties han netejat els empedrats del Camí Vell del Desert i els barrancs han tornat a córrer.


Les pluges, però, també causen problemes al manteniment del sender:

solsides de parets de pedra seca

aigüeres augmentades pels solcs que produeixen les bicicletes i les motos

rètols informatius malmesos per la humitat...

però tot són problemes menors si els comparem amb tants mesos de sequera.

Benvingudes, doncs, les pluges; esperem que amb molts bolets!

2014 Febrer

Aquest 9 de febrer, el Centre Excursionista de Castelló ha organitzat la tradicional excursió intercomarcal , que, amb la presència d'altres centres excursionistes, recorrerà el nostre sender.

El lloc d'eixida, la plaça del Portal de la Pobla Tornesa i l'hora, les 9 del matí.

Trobareu tota la informació clicant ací i les fotos del recorregut ací.

Bona excursió!

2013 Desembre

En commemoració dels 81 anys de la signatura de les Normes de Castelló, el grup Viarany ha fet la tradicional convocatòria de caminada pel Desert de les Palmes. Enguany han optat per recórrer el nostre PR, Els camins del Desert, el dia 21 de desembre.



A la convocatòria han acudit una vintena d'excursionistes de diverses comarques valencianes, des de la Safor i la Marina, als Ports, la Plana... i fins i tot de Colòmbia!

Al final, encara que la caminada estricta ha acabat a la Pobla Tornesa, com estava previst, els excursionistes l'han allargada pels carrers de Castelló, on s'han afegit als manifestants que, un any més, reivindicàvem un estatus de normalitat per a la nostra llengua i la nostra cultura.



2013 Desembre

Durant aquest mes de desembre han començat els treballs de manteniment del sender. El dia 14 s'ha començat a repassar les marques de pintura des de la Pobla fins a la Creu i la variant del Mas d'Huguet; els pròxims dies s'acabarà la resta del PR.


S'hi han hagut de pintar algunes marques noves que s'havien perdut i repassar les que estaven deteriorades. En alguns trams s'ha optat per no tornar a marcar alguns senyals perquè n'hi havia massa i eren innecessàries.



El dia 21 també  s'hi han fet treballs de desbrossament, neteja del sender, consolidació del ferm, etc.

S'hi ha observat també que alguns panells informatius estan malmesos, normalment per l'acció de persones de dubtosa educació. Ara s'han de tornar a reposar.




2013 Novembre

Difusió del sender
El dia 24 d'octubre, el Centre Excursionista de Castelló va organitzar una xarrada sobre la recuperació del Camí Vell del Desert, un tram d'aquest PR-CV 422. S'hi van explicar les causes de l'abandonament de l'històric camí, el procediment de localització de la cartografia història on apareixia documentat i la manera com les tecnologies de georeferenciació (GPS) en van permetre la recuperació.

Una  bona col·lecció de fotos d'abans i de després de la rehabilitació van il·lustrar el canvi que ha experimentat aquest camí públic per on es pot tornar a caminar.


2013 Octubre

Conservació i manteniment del sender
Les generoses pluges de la primavera van fer crèixer la vegetació al voltant del sender; ara, amb un llarg estiu que encara dura --ahir tinguèrem 30 graus!-- i la reducció d'excursionistes que comporta tanta calor, la brossa i la malea ha ocupat bons trams de tot el PR.

Plafons informatius quasi inaccessibles per la malea, marques de pintura semiesborrades o perdudes totalment, i en ocasions ocultes sota la vegetació... fa que siga necessària una intervenció de manteniment si es vol mantindre en condicions adequades per als caminants.



Ara bé, l'activitat de neteja d'un sender --especialment l'ús de desbrossadores-- quan el camp està tan sec és molt perillós perquè pot produir un incendi. No oblidem que el PR circula majoritàriament pel parc natural de Desert de les Palmes. 

En conseqüència, l'Associació Cultural La Balaguera, ha programat la neteja del sender per al 21 de desembre, quan ja no hi haja risc d'incendis i la temperatura d'hivern facilite els treballs.

2013 Maig


La revista Montornés, que publica l'Associació Cultural La Balaguera de la Pobla Tornesa, ha publicat, en el número 19 (desembre de 2012), un article sobre la recuperació del Camí Vell del Desert  --tram que està inclòs en aquest sender PR-CV 422--  titulat "El Camí Vell del Desert, exemple de recuperació d'un camí tradicional".


En l'article s'aprofundeix en els passos que es van seguir per a la rehabilitació d'aquest camí històric que havia quedat intransitable per l'abandonament durant anys: des de les gestions davant l'IGN (Institut Geogràfic Nacional) per obtindre'n proves cartogràfiques, fins a la localització in situ amb un GPS.

També s'hi aporten plànols cadastrals i imatges del camí d'abans i de després de la recuperació.


Esperem que la publicació d'aquest article i el que mesos abans havia publicat el Centre Excursionista de Vila-real sobre el PR complet (que també podeu consultar en aquest blog) comporten una difusió entre els excursionistes i les persones que s'estimen el seu patrimoni cultural i natural.

El Camí Vell del Desert abans de la recuperació

El Camí Vell del Desert després de la recuperació

Podeu llegir l'article clicant ací.


2013 Abril

Difusió del sender

El Centre Excursionista de Vila-real, a més d’haver organitzat ja una excursió pel PR per als seus socis i simpatitzants, ara en publica un article a l’edició de primavera de la seua revista (butlletí número 49).

Podeu llegir-lo clicant ací.

A més d’aquesta referència publicada en paper, trobem més rastres del PR Els camins del Desert per Internet; només uns exemples:


- El web de la Federació Valenciana de Muntanyisme i Esports d’Escalada (FEMECV).


- En el web especialitzat en senderisme (i altres esports de muntanya), Wikiloc, diversos excursionistes que han recorregut el sender hi han penjat el track. La suma de visites que han tingut és de 2.194 (i 83 descàrregues).

Bé, també hem de lamentar curiositats com ara que el web turístic de la Diputació deCastelló recull el sender PR-CV 422, traduït com Los Caminos del Desierto de las Palmas, dins del municipi de Benicàssim. Ah, és que en la llista de municipis han oblidat la Pobla!



2013 Febrer

Continua la visita de grups d'excursionistes al sender i al poble. Aquest mes de febrer, entre altres, l'han recorregut 50 senderistes del Club Excursionista Xafant Talons, de Vinalesa, que ens han enviat la seua crònica.


"L'autobús ens deixa a l'entrada del Camí de les Santes (Cabanes) i en poc menys de 2 quilòmetres arribem a l'Ermitori de les Santes, on esmorzem. A partir d'aquí iniciem el nostre recorregut pel PR-CV 422.


Les primeres pujades de la ruta ens fan traure de sobre el fred d'un matí molt ventós. Arribat al Collet, enfilem la costeruda senda de l'Ermita que ombrívola i amb una vegetació espectacular transcorre paral·lela al barranc de la Creu. En fer cim al Bartolo se'ns obre cap a llevant una espectacular vista del Golf de València, albirant des del Montgó fins a les Illes Columbretes i terres endins des del Penyagolosa o la serra de Javalambre a la serra d'Espadà.

A la baixada, el grup es divideix en dos, els més aventurers aniran per la divertida carena, i la resta per la variant del mas d'Huguet. Tots dos grups es trobarem de nou al coll de la Mola per a baixar pel bonic i recuperat (amb molt bon criteri) Camí Vell del Desert fins arribar a la Pobla Tornesa, on finalitzarem esta interessant excursió per l'ombria del Desert de les Palmes."


2012 Desembre

El sender és cada vegada més conegut. I ho testimonien les més de 3.500 visites a aquest blog en poc més d'un any d'existència i, sobretot, la presència de caminants, especialment els caps de setmana.


Un exemple ha estat aquest mateix cap de setmana del 16 de desembre en que han coincidit el grup senderista Anant anant i el Centre Excursionista de Vila-real; en total més de 40 persones, organitzades, que han gaudit del recorregut i han visitat el poble.




2012 Octubre
Durant aquests mesos d'estiu, un estiu tan sec, el nostre sender ha continuat rebent visitants. Es veu, però, que la sequera també ha afectat l'enteniment d'alguns, ja que s'han dedicat a agredir alguns dels indicadors divulgatius que hi ha instal·lats.



La destrossa dels indicadors són una mostra de la intolerància i la falta de civisme que massa vegades hem de patir contra els béns públics.

2012 Juliol
A partir d'aquest mes la difusió del sender també es farà mitjançant tríptics que expliquen el recorregut esportiu i els valors mediambientals i culturals de què es pot gaudir fent el recorregut. En principi, els tríptics en paper estaran disponibles a l'Ajuntament i també en alguns comerços del poble, on els visitants de la Pobla podran agafar-los gratuïtament.

Cal felicitar l'empresa 9Vianant que, a més de fer tot el balisament del sender amb molta professionalitat, ara ha editat aquest tríptic que permetrà fer el recorregut amb informació en mà.

Us podeu descarregar el tríptic clicant damunt de la imatge, imprimir-lo i portar-lo a l'excursió.


2012 Juny
Definitivament la Federació Valenciana de Muntanyisme i Esports d'Escalada (FEMECV) ha expedit el certificat d'homologació del sender Els camins del Desert. A partir d'ara, i d'acord amb la legislació vigent (Decret 179/2004), el sender ha de passar al Registre Públic de Senders de la Generalitat Valenciana i, amb caràcter definitiu, a la Xarxa de Senders de la Comunitat Valenciana, que gaudeix de la tutela i protecció de la Conselleria de Territori i Habitatge.

2012 Maig
En aquest mes de maig s'han instal·lat panells divulgatius al llarg del PR-CV 422 que afegeixen informació complementària al recorregut estrictament esportiu.


Així, els senderistes podran conèixer, per exemple, la relació del geogràf francès Méchain amb el cim del Bartolo, les principals plantes i animals que es poden trobar pel sender o com s'ha pogut recuperar el Camí Vell del Desert.



En concret, els temes dels panells són els següents:

La Pobla Tornesa
La Carrasca
El Camí Vell del Desert
Méchain
La fauna
La flora
Les Santes



2012 Març
Cal felicitar les brigades del Parc Natural per haver reparat en poc menys d'un mes la solsida que va patir la paret que separa l'ermita de les Santes de la zona de picnic. La nostra preocupació del mes passat era infundada: han fet una restauració molt adequada. Vegeu-ho en la foto següent.

D'altra banda, cal remarcar que el dia 12 de febrer, el Centre Excursionista de Benicàssim, i més persones, van pujar fins al Bartolo la Flama de la renovació de la llengua catalana, símbol d'unitat i vigor de la nostra llengua. Ha estat un dels actes organitzats pel Centre Excursionista de Castelló, encarregat enguany de commemorar l'edició número 43 d'un esdeveniment que referma el compromís dels excursionistes amb la llengua i la cultura de la seua terra.
2012 Febrer
Comença febrer amb molt de fred i amb alguns ametlers ja florits. Comença febrer amb la solsida d'un mur de pedra seca just davant de l'ermita de les Santes, damunt dels paellers i de l'àrea recreativa.
La paret i les escales abans de la solsida
A hores d'ara ja han començat els treballs de restauració; esperem que es mantinga la mateixa estètica de la paret i no se sacrifique el magnífic plataner que hi ha just damunt de la paret.
Solsida d'una paret de pedra seca de les Santes
Potser val la pena recordar que l'any 2002 van tallar, després de 91 anys de vida, l'om de les Santes (per culpa de la grafiosi). Ben prop seu n'hi van plantar un altre que a les primaveres brosta ufanós.

Esperem que la restauració d'ara s'inspire en la de fa 10 anys.
L'antic om de les Santes; ara, cau de fongs i de vida.
2012 Gener
Des que es va desbrossar el Camí Vell fins ara s'ha observat que molta gent l'ha fet servir, tant per a l'ús que s'havia pensat, el senderisme, com per a fer passejades curtes o per anar a buscar bolets.

Així mateix, s'hi pot observar que els vehicles --bicicletes i sobretot alguna moto-- l'estan fent malbé: creació de carrils i aigüeres, alçament d'empedrats, trencament de llaços, etc. Seria convenient barrar el pas físicament a aquests vehicles i recomanar-los que continuaren anant per on ho feien abans d'obrir el Camí Vell, és a dir, pel camí del Coll de la Mola. Cal recordar la prohibició de circulació de vehicles a tot el Parc Natural del Desert de les Palmes fora de pistes forestals i carreteres.
   
D'altra banda, està pràcticament enllestida la senyalització vertical: pals i banderoles que informen de les distàncies entre punts directrius i el temps que costa recórrer-los. Encara així caldrà corregir algun detall, com ara l'ús del símbol internacional min (en lloc de ') per expressar els minuts. També està previst, més endavant, instal·lar panells amb informació divulgativa dels valors del PR.
També en relació amb el sender, cal remarcar que ja s'ha tapat la rasa que va obrir el nou gasoducte que partia en dos el PR --i mig terme municipal--, però encara continua oberta en altres llocs i no s'observa cap avanç en l'execució de l'obra. A la vista de la destrucció de tan gran extensió de zona forestal i també productiva caldria plantejar-se si resulten sostenibles i adequades al territori aquest tipus d'obres. Esperem que en concloure restituïsquen, en la mesura del possible, l'anterior paisatge.


2011 Desembre
Ja ha començat la senyalització d'Els camins del Desert. Primer s'han marcat els senyals de pintura groga i blanca, com correspon a un sender de petit recorregut, i després s'han començat a instal·lar els pals i les banderoles (distància i temps). La informació més completa es pot trobar en el panell situat a la plaça del Portal de la Pobla Tornesa.

2011 Novembre
S'han iniciat les actuacions de desbrossament de l'antic Camí Vell del Desert que fins ara era impracticable, ja que la malea l'havia ocultat de la memòria de la gent i dels mapes oficials.


La Pobla Tornesa

La Pobla Tornesa està situada a la subcomarca del Pla de l’Arc, a la Plana Alta. El poble, travessat pel meridià de Greenwich, es troba situat a l’ombria del Desert de les Palmes i només a 15 minuts de Castelló de la Plana.

Cal buscar el naixement de la Pobla, precisament, en la situació geogràfica que ocupa: una cruïlla de camins —ara carreteres— que comunica la Plana del Millars amb les comarques dels Ports i Aragó, i del Maestrat i Catalunya.
Encara que l’antiguitat del poblament del terme es remunta a èpoques prehistòriques, és la cultura ibèrica la que es troba més ben documentada amb restes arqueològiques al tossal de la Balaguera: habitatges, ceràmica, monedes, inscripcions... També s'han trobat restes de ceràmica de l'edat del bronze a la cova del tossal de la Cova o del Calvari, molt prop del poble.
Mil·liari de la Via Augusta
A l’època romana, la via Augusta, fitada per diversos mil·liaris que encara s’hi conserven, degué consolidar un petit llogaret de postes que va esdevindre el centre a partir del qual es van dibuixar, en paral·lel, els tres carrers principals: el d’Enmig, el de Dalt la Vila i el de Baix la Vila.

La consolidació de la Pobla com a lloc de pas i d’estatge queda ben testimoniada pels hostals que hi havia, el més antic ja documentat al segle xv. És a l’època medieval, doncs, quan comença a comptar la genealogia dels poblatins, arran de la conquesta per Jaume I del castell de Montornès i la posterior donació, el 1242, al seu notari Pere Sanç. Aquest territori, constituït com a baronia, va ser durant segles moneda de canvi per a la noblesa, amb la qual no hi van haver sempre bones relacions.
La Guerra de Successió va comportar el despoblament durant dos anys de la Pobla, ja que les tropes borbòniques van arrasar el terme: s’apropiaren dels béns del poble i cremaren el molí de l’oli i fins i tot el palau del baró. La recuperació econòmica i demogràfica dels segles següents fins a la primeria del segle xx va permetre ampliar el nucli urbà inicial amb l’edificació a l’anomenat Raval.
El terme municipal té una extensió de 25,8 km2 i està situat a recer de l’ombria de la serralada del Desert de les Palmes, els cims més importants de la qual el limiten per l’est: el Morico (694 m), el Cantal Gros (699 m) i el mateix Bartolo (729 m).
Cova del tossal de la Cova
El nucli urbà (300 m) es troba pràcticament al centre del terme, flanquejat per dos tossals ­—el de la Cova (420 m) i el de la Vila (524 m)—, i obert a una planura (el pla de la Pitja, els Aiguamolls, les Foies...) que s’estén més enllà i connecta amb els pobles veïns al pla de l’Arc.

Cova dels Malandrins
El principal curs fluvial del terme és el Riu, que replega les aigües de les muntanyes dels voltants, especialment dels barrancs que davallen del Desert, i les porten, a través de la rambla de la Viuda, al pantà de Maria Cristina. La quasi permanent circulació d’aigua explica topònims com el Molí, l’Assut, el Bassot..., i el fet que en èpoques no massa llunyanes fóra lloc de pasturatge de raberes de bous.
La població de la Pobla Tornesa, que va arribar a 901 habitants l’any 1900, s’està recuperant de les contínues pèrdues que a partir del primer terç del segle xx van caracteritzar els pobles de les comarques de l’interior de Castelló. La tendència actual, però, és a créixer, tant per la vinguda de nova població procedent de les ciutats de la Plana, com per la permanència dels poblatins, cosa que ha propiciat la consolidació de dues urbanitzacions i una expansió urbana sense precedents. En l’actualitat la Pobla té 1.125 habitants.

La gran importància econòmica i social que el poblament dispers —els masos— havia representat històricament a les parts més allunyades del terme és ara pràcticament inexistent; només en queda de testimoni la toponímia: el mas Més Alt, el mas del Bruc, el mas del Cullero, el mas de Barrera...
L’activitat econòmica amb més puixança actualment és la indústria del taulell, que també s’està estenent per tot el pla de l’Arc; la superfície que ocupen les fàbriques ara mateix ja és sensiblement superior a la del mateix nucli urbà i amenaça seriosament la sostenibilitat de la zona, i la seua toponímia! Malgrat tot, encara es manté el conreu de la terra, especialment de l’ametler, l’olivera i la garrofera. Altres conreus, com ara la vinya o el cereal —hi queda el topònim dels Freginals— són inapreciables.


La ramaderia extensiva pròpia, que hi va tindre certa importància en el passat, ha desaparegut ara; al seu lloc s’han construït granges, especialment de porcs. Convé recordar que pel terme de la Pobla Tornesa passen diverses vies pecuàries de gran importància per a la transhumància medieval que permetien portar, a l’hivern, els ramats d’Aragó cap a les pastures costaneres. En part, una d’aquestes, l’assagador de la Barona, és utilitzat per aquest sender en el primer tram des de la Teuleria fins al coll de la Mola.
L’orografia del terme ha fet que, històricament, hi tinguera molta importància l’aprofitament dels boscos —Cavanilles afirmava que "dos terceras partes son montes inútiles para la agricultura"—, tant per recollir la malea per a l’antiga indústria ceràmica de l’Alcalatén, com per a l’aprofitament dels arbres, bàsicament pins i carrasques, per a fusta i carbó. Això també queda reflectit en la toponímia (el barranc de la Fusta, el barranc dels Surers, la font del Pinar, els Boscarrons...); hi queda, encara, el testimoni monumental de la Carrasca de Pellicer o de Severino, sens dubte la més gran i vella —300 anys— de tot el Desert de les Palmes.


Ara com ara, el principal valor mediambiental de la Pobla és que part del terme constitueix una de les àrees més boscoses del Paratge Natural del Desert de les Palmes i que mitjançant camins i sendes s’hi pot accedir als llocs més atractius d’aquest indret.
Equipaments, a la Pobla:
-        Transport públic: Autos Mediterráneo (telèfon 964 220 054)
-        Gasolinera
-        Font
-        Bar
-        Allotjament rural
-        Restaurant
-        Oficina de correus
-        Carnisseria
-        Peixateria
-        Supermercat
-        Forn
-        Ambulatori
-        Bancs (Bancaixa i Caixa Rural)
-        Quiosc
-        Farmàcia

Què cal visitar a la Pobla:
-        La via Augusta i els mil·liaris romans que encara s’hi conserven.

-        L’antiga presó, del segle xv.

-        L’església de Sant Miquel, del segle xviii.

-        El palau dels barons, ara Casa de Cultura.

-       Les festes populars: la Mare de Déu d’Agost (2a setmana d’agost) i Sant Miquel (29 de setembre).