La Pobla Tornesa

La Pobla Tornesa està situada a la subcomarca del Pla de l’Arc, a la Plana Alta. El poble, travessat pel meridià de Greenwich, es troba situat a l’ombria del Desert de les Palmes i només a 15 minuts de Castelló de la Plana.

Cal buscar el naixement de la Pobla, precisament, en la situació geogràfica que ocupa: una cruïlla de camins —ara carreteres— que comunica la Plana del Millars amb les comarques dels Ports i Aragó, i del Maestrat i Catalunya.
Encara que l’antiguitat del poblament del terme es remunta a èpoques prehistòriques, és la cultura ibèrica la que es troba més ben documentada amb restes arqueològiques al tossal de la Balaguera: habitatges, ceràmica, monedes, inscripcions... També s'han trobat restes de ceràmica de l'edat del bronze a la cova del tossal de la Cova o del Calvari, molt prop del poble.
Mil·liari de la Via Augusta
A l’època romana, la via Augusta, fitada per diversos mil·liaris que encara s’hi conserven, degué consolidar un petit llogaret de postes que va esdevindre el centre a partir del qual es van dibuixar, en paral·lel, els tres carrers principals: el d’Enmig, el de Dalt la Vila i el de Baix la Vila.

La consolidació de la Pobla com a lloc de pas i d’estatge queda ben testimoniada pels hostals que hi havia, el més antic ja documentat al segle xv. És a l’època medieval, doncs, quan comença a comptar la genealogia dels poblatins, arran de la conquesta per Jaume I del castell de Montornès i la posterior donació, el 1242, al seu notari Pere Sanç. Aquest territori, constituït com a baronia, va ser durant segles moneda de canvi per a la noblesa, amb la qual no hi van haver sempre bones relacions.
La Guerra de Successió va comportar el despoblament durant dos anys de la Pobla, ja que les tropes borbòniques van arrasar el terme: s’apropiaren dels béns del poble i cremaren el molí de l’oli i fins i tot el palau del baró. La recuperació econòmica i demogràfica dels segles següents fins a la primeria del segle xx va permetre ampliar el nucli urbà inicial amb l’edificació a l’anomenat Raval.
El terme municipal té una extensió de 25,8 km2 i està situat a recer de l’ombria de la serralada del Desert de les Palmes, els cims més importants de la qual el limiten per l’est: el Morico (694 m), el Cantal Gros (699 m) i el mateix Bartolo (729 m).
Cova del tossal de la Cova
El nucli urbà (300 m) es troba pràcticament al centre del terme, flanquejat per dos tossals ­—el de la Cova (420 m) i el de la Vila (524 m)—, i obert a una planura (el pla de la Pitja, els Aiguamolls, les Foies...) que s’estén més enllà i connecta amb els pobles veïns al pla de l’Arc.
Cova dels Malandrins
El principal curs fluvial del terme és el Riu, que replega les aigües de les muntanyes dels voltants, especialment dels barrancs que davallen del Desert, i les porten, a través de la rambla de la Viuda, al pantà de Maria Cristina. La quasi permanent circulació d’aigua explica topònims com el Molí, l’Assut, el Bassot..., i el fet que en èpoques no massa llunyanes fóra lloc de pasturatge de raberes de bous.
La població de la Pobla Tornesa, que va arribar a 901 habitants l’any 1900, s’està recuperant de les contínues pèrdues que a partir del primer terç del segle xx van caracteritzar els pobles de les comarques de l’interior de Castelló. La tendència actual, però, és a créixer, tant per la vinguda de nova població procedent de les ciutats de la Plana, com per la permanència dels poblatins, cosa que ha propiciat la consolidació de dues urbanitzacions i una expansió urbana sense precedents. En l’actualitat la Pobla té 1.125 habitants.

La gran importància econòmica i social que el poblament dispers —els masos— havia representat històricament a les parts més allunyades del terme és ara pràcticament inexistent; només en queda de testimoni la toponímia: el mas Més Alt, el mas del Bruc, el mas del Cullero, el mas de Barrera...
L’activitat econòmica amb més puixança actualment és la indústria del taulell, que també s’està estenent per tot el pla de l’Arc; la superfície que ocupen les fàbriques ara mateix ja és sensiblement superior a la del mateix nucli urbà i amenaça seriosament la sostenibilitat de la zona, i la seua toponímia! Malgrat tot, encara es manté el conreu de la terra, especialment de l’ametler, l’olivera i la garrofera. Altres conreus, com ara la vinya o el cereal —hi queda el topònim dels Freginals— són inapreciables.


La ramaderia extensiva pròpia, que hi va tindre certa importància en el passat, ha desaparegut ara; al seu lloc s’han construït granges, especialment de porcs. Convé recordar que pel terme de la Pobla Tornesa passen diverses vies pecuàries de gran importància per a la transhumància medieval que permetien portar, a l’hivern, els ramats d’Aragó cap a les pastures costaneres. En part, una d’aquestes, l’assagador de la Barona, és utilitzat per aquest sender en el primer tram des de la Teuleria fins al coll de la Mola.
L’orografia del terme ha fet que, històricament, hi tinguera molta importància l’aprofitament dels boscos —Cavanilles afirmava que "dos terceras partes son montes inútiles para la agricultura"—, tant per recollir la malea per a l’antiga indústria ceràmica de l’Alcalatén, com per a l’aprofitament dels arbres, bàsicament pins i carrasques, per a fusta i carbó. Això també queda reflectit en la toponímia (el barranc de la Fusta, el barranc dels Surers, la font del Pinar, els Boscarrons...); hi queda, encara, el testimoni monumental de la Carrasca de Pellicer o de Severino, sens dubte la més gran i vella —300 anys— de tot el Desert de les Palmes.


Ara com ara, el principal valor mediambiental de la Pobla és que part del terme constitueix una de les àrees més boscoses del Paratge Natural del Desert de les Palmes i que mitjançant camins i sendes s’hi pot accedir als llocs més atractius d’aquest indret.
Equipaments, a la Pobla:
-        Transport públic: Autos Mediterráneo (telèfon 964 220 054)
-        Gasolinera
-        Font
-        Bar
-        Allotjament rural
-        Restaurant
-        Oficina de correus
-        Carnisseria
-        Peixateria
-        Supermercat
-        Forn
-        Ambulatori
-        Bancs (Bancaixa i Caixa Rural)
-        Quiosc
-        Farmàcia

Què cal visitar a la Pobla:
-        La via Augusta i els mil·liaris romans que encara s’hi conserven.

-        L’antiga presó, del segle xv.

-        L’església de Sant Miquel, del segle xviii.

-        El palau dels barons, ara Casa de Cultura.

-       Les festes populars: la Mare de Déu d’Agost (2a setmana d’agost) i Sant Miquel (29 de setembre).