Valor històric

- La ruta de Cavanilles

El Camí Vell del Desert, que ha estat recuperat gràcies a la creació del sender PR-CV 422, és, sens dubte, la ruta per la qual, al segle xviii, Antonio Joseph Cavanilles, l’autor de les Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia (1795-1797) va utilitzar per accedir a la Pobla Tornesa des de Benicàssim.

En les seues Observaciones descriu —recordem: segle xviii— la vista des del cim del Desert de les Palmes (el qual encara no havia estat rebatejat amb el nom de Bartolo): “... del empinado monte coronado por la ermita de San Miguel. Desde aquí mirando al norte se ve la llanura de Cabánes y Benlloc, que se prolonga hasta las inmediaciones de Canét, estrechada entre dos cordilleras de montes, siendo la de poniente la sierra de Engarceran. Torciendo hácia poniente se ven los montes de Vilafamés y Uséras, y mucho mas léjos la empinada punta de Peñagolosa; y revolviendo después del norte hácia el oriente se empieza á ver el mar desde Peñíscola hasta mas allá de la Plana, distinguiéndose en esta las torres ó campanarios de Castelló, Almazóra y Burriana. Es ciertamente un sitio agradable por la multitud de vegetales que sostiene, y por la variedad de objetos que se descubren.”

Després, Cavanilles davallà cap a la Pobla pel Camí Vell del Desert, l’actual PR Els camins del Desert; el senderista pot contrastar la seua visió actual del paisatge amb el que veia Cavanilles al segle xviii: “La Pobla está casi al poniente, y á igual distancia con corta diferencia que Benicásim, aunque se emplea hora y media en ladear montes y cruzar barrancos, formando el camino una especie de arco. Desde el convento se sube á la portería alta, y allí empiezan las cuestas hasta el pueblo; disminuye la cantidad de piedras calizas, y se aumenta la de amoladeras arenisco-gredosas bastante duras y coloradas. Casi al fin de la última cuesta se observan vetas de quarzo ferruginoso entre capas apizarradas: se descomponen estas y se reducen á fragmentos y polvo, quedando esparcidos los pedazos de quarzo. De la descomposicón lenta de estos montes y cuestas se han ido formando campos, unos areniscos y otros en mayor número gredosos, en donde prosperan los viñedos, higueras y sembrados. En los incultos de la partida de la Atalaya inmediata al pueblo crecen muchas plantas como lentisco, fresnillo, las xaras de Mompeller, crespa, goteada y la parecida al romero, la hiñesta de España, el brezo escobero, la briza mediana, y entre otras gramas un mijo nuevo muy pequeño y gracioso por la forma de sus espigas, que es el tenellum de mi obra”.

- Méchain i la mesura del metre

També el Bartolo, el cim més alt del Desert de les Palmes, ha tingut el seu protagonisme històric, ja que va ser fita fonamental en la medició del meridià terrestre i, per tant, dels treballs per fixar la mesura del metre.

(La serra de Tramuntana des del Bartolo.)

A principis del segle xix el geogràf francès Pierre François André Méchain es va instal·lar a l’ermita de Sant Miquel, patró de la Pobla, que es troba situada al cim del Bartolo. A les nits, hi encenia fogueres que havien de ser vistes des d’Eivissa, cosa que faria possible la triangulació prèvia a la fixació de l’actual unitat mètrica internacional de longitud.

Mentre enllestia aquests treballs, Méchain va emmalaltir i va ser atès al palau dels barons de la Pobla; després va ser traslladat a Castelló, on va morir el 20 de setembre de 1804 i on està soterrat.

Podeu llegir l'article d'Antoni Ten "La ciència i la tragèdia, Pierre André Méchain (1744-1804)" publicat en la revista Mètode (número 43) de la Universitat de València.

- Arquitectura religiosa i popular

Cal remarcar que aquest sender, malgrat discórrer en la major part pel medi natural, permet gaudir d’elements arquitectònics de gran valor.

En primer lloc, el centre urbà de la pobla, cruïlla de camins des de l’època romana, com ho testimonien els diversos mil·liaris que hi ha al terme municipal, un dels quals a la mateixa plaça del Portal, d’on ix el sender, i els edificis més significatius: l’església de Sant Miquel, del segle xviii; l’antiga presó, del segle xv, i el palau dels barons de la Pobla.

En segon lloc, al llarg del recorregut del sender es pot gaudir d’exemples de l’arquitectura popular vinculada a les tasques de l’agricultura, especialment a les zones més pròximes als nuclis habitats i també on, antigament, hi havia masos ara deshabitats: marges de pedra seca, pous, empedrat de camins, petits ponts de pedra, parets, piques, trulls...

A més, hi ha mostres d’arquitectura religiosa a dos punts del trajecte: l’ermita de Sant Miquel, patró de la Pobla Tornesa, situada al cim del Bartolo, i l’ermita de les Santes.

També des de la part més alta del sender es pot veure l’antic castell de Montornès, d’origen musulmà (segle x) i seu, ja en època cristiana, d’un feu que comprenia els termes de Benicàssim i la Pobla, i més enllà.

El Camí Vell del Desert

La creació d’aquest PR-CV 422 ha permès recuperar l’antic Camí Vell del Desert, ja documentat al segle xviii, que unia la Pobla Tornesa amb Benicàssim i les terres del convent dels carmelites del Desert de les Palmes. El Camí Vell, de 2 km de llargària, havia desaparegut dels actuals mapes oficials i també de la realitat, ja que els anys d’abandonament i la vegetació n’havien desdibuixat el traçat i s’hi feia impossible de transitar.

Després d’un treball de recerca en cartografia històrica –especialment les planimetries de 1909 i 1938, i altres fonts— i gràcies a la tecnologia GPS i la memòria de la gent més major de la Pobla Tornesa, s’ha pogut identificar el traçat i rehabilitar-lo per a l’ús dels caminants.

Els treballs de recuperació que ha dut a terme l'Ajuntament de la Pobla Tornesa ha comportat l'eliminació de la malea que havia crescut damunt mateix del Camí (romigueres, argelagues, arítjol, matissa, estepa...) mitjançant una brigada especialitzada amb l'ús de maquinària.

Paral·lelament al Camí Vell del Desert, també s'ha recuperat per a la memòria col·lectiva la històrica senda de l'Ermita que, des del Collet del camí de les Santes puja a l'ermita de Sant Miquel, patró de la Pobla Tornesa, que es troba situada enmig d'antenes de telecomunicació al cim del Bartolo.

El resultat final d'aquests camins nets, abalisats i posats en servei encara tardarà un temps. Som els mateixos caminants els qui hem de mantindre'ls en condicions, especialment respectant el traçat original i no obrint noves dreceres que els malmeten.

Podeu obtindre més informació de la recuperació d'aquest camí tradicional en l'article "El Camí Vell del Desert, exemple de recuperació d'un camí tradicional", publicat en el número 19 de la revista Montornés, que edita l'Associació Cultural La Balaguera, de la Pobla Tornesa i també en l'apartat Actualitat d'aquest blog (2013 Maig).

Característiques generals

Aquest sender circular, Els camins del Desert, té 15.860 m de longitud i 463 m de desnivell net (556 de desnivell acumulat), parteix de la Pobla Tornesa i toca també els termes municipals de Benicàssim i Cabanes.

Disposa de dues variants; la més llarga és la variant del mas d’Huguet, de 2.640 m (temps aproximat 35 min), que salva la relativa dificultat que suposa pujar al cim del Bartolo per la carena del Cantal Gros (207 m de desnivell acumulat); l’altra variant, més curta (170 m), comunica la senda del Collet amb el camí de les Santes (també al Collet) i permet acurtar tot el recorregut en 3.827 m (1 h 12 min), perquè no es passa per les Santes.

També hi ha previstes dues derivacions, una que connecta amb l’àrea recreativa de l’autovia CV 10 (700 metres - 8 minuts) i una altra ja al final del recorregut (136 metres - 2 minuts) que permet visitar la carrasca monumental que hi ha a la Pobla Tornesa.

El temps aproximat que costa recórrer el sender principal és de 4 hores i 6 minuts, i la dificultat és mitjana; cal remarcar que la pujada al Bartolo des del coll de la Mola pot suposar certa dificultat a persones no experimentades, pel fort desnivell de l’inici (166 m d’altitud en 591 m de recorregut) i alguns passos amb certa dificultat.

Aquest sender enllaça amb la Via Augusta a la plaça del Portal de la Pobla Tornesa i, des de diferents llocs, es pot comunicar amb tota la xarxa de senders (no homologats) que travessen el Desert i que permeten accedir a les poblacions veïnes de Cabanes, Benicàssim, Castelló de la Plana, Orpesa, Borriol...

El sender homologat més pròxim amb el qual es pot connectar és el PR-CV 397 que ix de Benicàssim i volta les Agulles de Santa Àgueda.

El punt de partida és la plaça del Portal de la Pobla Tornesa (accés per l’autovia de la Plana CV 10, eixida 30 des del sud i eixida 33 des del nord).

Altres punts d’eixida alternatius, als quals es pot arribar amb vehicle particular:

- Àrea recreativa de l’autovia CV 10, eixida 30.

- Ermitori de les Santes (accés per la carretera CV 148 de Cabanes a Orpesa).

PR-CV 422. Presentació

El sender Els camins del Desert, homologat com a PR-CV 422, ressegueix dos dels principals camins que històricament han comunicat la Pobla Tornesa amb el Desert de les Palmes i també amb les poblacions veïnes de Cabanes, Benicàssim i Orpesa.

En primer lloc, el PR recupera l'històric Camí Vell del Desert --la via més ràpida entre la Pobla Tornesa i Benicàssim--, que anys d'abandonament l'havien esborrat de l'actual cartografia oficial i de la memòria de la gent. L'altre camí important per on passa el sender és el camí de les Santes, que comunica la Pobla Tornesa i Orpesa, passant pel santuari de les Santes, ja al terme de Cabanes. I encara, el nexe d'unió d'ambdós és la senda de l'Ermita i la senda per la carena del Desert, entre el Bartolo i el coll de la Mola, que permet excel·lents vistes, tant sobre la mar com sobre les muntanyes de les comarques de l’interior (serra de Borriol, serra d’en Galceran, Penyagolosa...)






El sender, doncs, reuneix en un sol itinerari els tres camins principals que unien la Pobla Tornesa amb el Desert de les Palmes; d’ací el nom del sender: Els camins del Desert.

El trajecte principal del PR-CV 422 té 15.860 metres de distància, que es poden recórrer en 4 hores i 6 minuts. A més, hi ha 2 variants que redueixen la dificultat i la distància i 2 derivacions, una que facilita l'accés des de l'àrea recreativa de l'autovia CV 10 i una altra que permet visitar la carrasca monumental que hi ha a pocs minuts del recorregut principal.

Com que gran part del recorregut passa pel Parc Natural del Desert de les Palmes, s'ha intentat minimitzar al màxim l'impacte de la senyalització i es demana als caminants que respecten l'entorn i n'ajuden a la conservació.