Als
nostres pobles ha sigut molt habitual conèixer els veïns amb malnoms, provinents
per herència d’algun avantpassat o creats directament, quasi sempre per reflectir
algun defecte, de la persona a qui se li
assignava. També s’han creat, però, malnoms col·lectius per a tot el veïnat d’un
poble, com exemplifica la cançó. En el cas de la Pobla Tornesa, encara que el
gentilici oficial siga poblatí/poblatina, tots ens reconeixem amb el
nom diminutiu de la rabosa: raboseta-rabosetes; també per al gènere masculí (Joan, el Raboseta, per exemple).
I
d’on ve el malnom? Del caràcter astut d’ambdós espècies, el
poblatí i la raboseta? S’admeten teories.
Fins
i tot l’escut de la Pobla conté una raboseta, que també s’ha popularitzat en
clauers, adhesius per a vehicles... és la imatge d’un poble!
En
tot cas, les raboses, perseguides durant anys per alguns caçadors perquè,
deien, mataven espècies cinegètiques com la perdiu, ara resulten necessàries
especialment per a contindre l’expansió dels conills, que malmeten arbres i
collites, i quasi no tenen depredadors.
La rabosa del vídeo ha estat enregistrada durant el mes d’abril molt prop del camí de les Santes, per on passa el PR-CV 422, i encara que difícilment podrem veure-la-hi durant el dia, en caure la nit ix del cau en busca de menjar. Almenys constatem que encara en queden al Desert de les Palmes!
(Demane disculpes per la foto, però crec que pot servir per denunciar el fet públicament.)
