ACTUALITAT 2023. MAIG

Està molt bé mantindre l'essència dels pobles, celebrar tradicions i rituals, també els religiosos, però la presència de moltes persones i vehicles en un lloc tan sensible com les Santes deixa marca en forma de fem i deixalles que, quan acaba la festa, no tots arrepleguen.

Es fa molt trist de veure com han quedat els voltants de les Santes després de la festa del 6 de maig: plàstics, cartons, gots, pots de cervesa i altres begudes, suros, blísters, draps... tot el que pugueu imaginar, malgrat que hi havia molts contenidors per deixar el fem.



També és d'agrair la instal·lació de serveis públics, necessaris quan s'aplega tanta població.

Les Santes necessiten una actuació urgent, tant l'entorn natural, com els edificis, tancats i desaprofitats perquè no se'ls dona cap ús. Així estan els balcons, plens de naturalesa...





 ACTUALITAT

2022 març


Després de mesos de sequera persistent, per fi ens ha arribat l'aigua en una quantitat que ningú no s'esperava: més de 300 litres han fet brollar fonts i córrer barrancs, i també han causat alguna solsida no massa important que, en cap cas, ha tallat el pas pel PR.

Vegeu com estava el paratge de les Santes amb les fonts i els ullals vessant aigua:




ACTUALITAT
2021 Juny

A la Pobla, rabosetes
A Cabanes, cabanuts
A Vilafamés, cul-rojos
I a les Useres, puputs

(Jota de les Useres; la podeu escoltar ací).


Als nostres pobles ha sigut molt habitual conèixer els veïns amb malnoms, provinents per herència d’algun avantpassat o creats directament, quasi sempre per reflectir algun defecte,  de la persona a qui se li assignava. També s’han creat, però, malnoms col·lectius per a tot el veïnat d’un poble, com exemplifica la cançó. En el cas de la Pobla Tornesa, encara que el gentilici oficial siga poblatí/poblatina, tots ens reconeixem amb el nom diminutiu de la rabosa: raboseta-rabosetes; també per al gènere masculí (Joan, el Raboseta, per exemple).

I d’on ve el malnom? Del caràcter astut d’ambdós espècies, el poblatí i la raboseta? S’admeten teories.

Fins i tot l’escut de la Pobla conté una raboseta, que també s’ha popularitzat en clauers, adhesius per a vehicles... és la imatge d’un poble!




En tot cas, les raboses, perseguides durant anys per alguns caçadors perquè, deien, mataven espècies cinegètiques com la perdiu, ara resulten necessàries especialment per a contindre l’expansió dels conills, que malmeten arbres i collites, i quasi no tenen depredadors.

La rabosa del vídeo ha estat enregistrada durant el mes d’abril molt prop del camí de les Santes, per on passa el PR-CV 422, i encara que difícilment podrem veure-la-hi durant el dia, en caure la nit ix del cau en busca de menjar. Almenys constatem que encara en queden al Desert de les Palmes!


I el que deia: la crueltat innecessària i abominable d’algunes persones contra les raboses, la podeu veure en la foto següent de maig de 2020, captada en la senda –variant no marcada del PR– que puja des dels Escollets (zona del mas del Bruc) fins al camí Roig, des d’on podeu accedir al coll de la Mola i també, en sentit contrari, a la senda de l’Ermita, tots dos punts ja del PR.


(Demane disculpes per la foto, però crec que pot servir per denunciar el fet públicament.)



ACTUALITAT

2021 Maig

Aquest mes d’abril ha estat bastant plujós (124,6 litres per m2 a la Pobla Tornesa) i ja portem un parell d’anys que el canvi climàtic, o la casualitat, es mostra generós pel que fa a la pluviometria. I que dure.

(Dades de l'estació meteorològica de la plaça del Portal)

Quan es produeixen pluges persistents hi ha alguns punts del PR que s’inunden i són difícils de travessar sense banyar-se més amunt del garró. En moments puntuals fins i tot pot ser impossible travessar alguns barrancs per la gran quantitat d’aigua que poden arribar a portar.


Barranc de la Porquereta

Camí de les Santes

Durant aquest mes s’han fet treballs en el ferm al camí de les Santes en un d’aquests punts, on s’ha reasfaltat amb ciment un tram d’uns 60 metres que amb pluja sempre acabava inundat. A hores d'ara el camí està obert i sense cap restricció de pas.





ACTUALITAT

2021 Abril

Quan recorrem el sender, especialment a les zones més allunyades de les vies de comunicació i dels nuclis habitats, podem percebre la presència d'animals salvatges, però difícilment els podem veure, bé perquè fugen dels humans -són intel·ligents-, bé perquè tenen hàbits nocturns.

Cartell situat a les Santes

Però hi són: amagats en caus sota terra, aixoplugats davall de matisses i brucs o en alguna balma o cova esperen la millor hora, quan ja no hi ha excursionistes, per eixir a la llum... de la lluna.

Vegeu-ne un exemple: una fagina capturada aquest mes d'abril, de nit.







ACTUALITAT

2021 gener

La borrasca Filomena, que ha agranat tota la península, també s'ha fet notar al nostre PR: la neu ha cobert, després d'uns anys d'absència, la part més alta de l'itinerari. 



L'última nevada, la de 2018, a penes va enfarinar els cormos del Desert. Ara, però, la neu va quallar ja als 300 m, a la Pobla Tornesa. No cal dir com estava la carena, especialment entre el Bartolo i el coll de la Mola. Però més val recordar-ho amb imatges...

El Bartolo des de la senda de l'Ermita
El cim del Bartolo des de la senda de l'Ermita


El cim del Bartolo entre boires i neu

La Pobla Tornesa des de la senda de l'Ermita

Cruïlla del PR amb la senda a les bassetes de Ferrara

El PR a la capçalera del barranc de la Creu

La Creu

Senyalització prop de la Creu




El PR per la carena, entre el Bartolo i el coll de la Mola

El PR per la carena, entre el Bartolo i el coll de la Mola

El PR per la carena, entre el Bartolo i el coll de la Mola



 

ACTUALITAT

2020 gener


Comença l'any amb dies d'anticicló i boires que permeten còmodes caminades pel nostre PR. Vegeu quina mar de núvols es podia veure des del cim del Bartolo: 

ACTUALITAT

2020 gener


Comença l'any amb dies d'anticicló i boires que permeten còmodes caminades pel nostre PR. Vegeu quina mar de núvols es podia veure des del cim del Bartolo:








Esperem, després de la calma, que Gloria ens porte aigua i potser neu, que ja fa massa temps que no veiem el Bartolo nevat.

(Imatges de Jesús Andreu Navarro)

2019 novembre


El Tossal Cartografies ha elaborat un mapa excursionista que comprèn el Desert de les Palmes i la serra de Borriol, a més de la serra d'Orpesa, la de les Santes, les Agulles de Santa Àgueda, el Mollet, els tossals que envolten Castelló... i fins i tot la costa estre Castelló i Orpesa.

El dia 15 de novembre se'n farà la presentació al Centre d'interpretació la Bartola, al Desert de les Palmes.

La invitació a assistir-hi és lliure.



2019 juliol



El parc natural del Desert de les Palmes organitza diverses activitats durant aquest mes de juliol per a persones interessades a conèixer aquest espai natural i la seua naturalesa. 


El dia 18 de juliol faran un recorregut pel PR-CV 244 pel tram del camí de les Santes, des de la Pobla Tornesa, justament on comença el sender: la plaça del Portal, fins a les Santes, on es soparà.

Hora d'eixida: 20.30 h.

Es tracta d'una ruta nocturna que permetrà tindre una percepció totalment diferent a les excursions que es fan a ple dia, més encara si es té en compte que aquests mesos d'estiu es fa difícil caminar per la calor a les hores centrals del dia.

Cal fer una preinscripció en "paratge_desert@gva.es" o al telèfon 964 333 687. Les places són limitades.
ACTUALITAT

2019 febrer




Alerta excursionistes! si penseu caminar per aquest PR per la zona del Camí Vell del Desert i el coll de la Mola, ja que està prevista una batuda de senglars el dia 8 de febrer, de 8 h a 14 h.





Els avisos, que estan publicats en el web del parc natural del Desert i suficientment escampats per la zona, potser no són suficients per a excursionistes que vinguen de fora i es troben la batuda quan vulguen caminar.  

Per a vosaltres: podeu modificar el recorregut i començar des de la Pobla pel camí de les Santes, visiteu l'ermita, pugeu al Bartolo, dineu sota els pins de les crestes i quan acabareu, ja seran més de les 14 h i podreu baixar per la zona de la batuda. Ah, i abans esmorzeu a la Pobla; segur que repetireu.

En definitiva, cal ser realistes: la proliferació dels senglars, i també la creixent plaga de conills, posa en perill no sols els conreus dels llauradors, sinó també l'equilibri ecològic de la zona, ja que no hi ha manera efectiva d'impedir-los el pas als camps d'ametlers i a les hortes, amb la consegüent pèrdua econòmica i de treball que en comporta la superpoblació.

Mireu què no s'ha de fer i possibles alternatives a la caça:



El següent vídeo pot ferir sensibilitats:






2019 gener

Hi ha un tram del PR, entre el Collet i les Santes, just on el camí passa pels bancals de Pepe el Santero i el pou de Sinagua, que el camí ha patit un canvi que no ha cridat gens l'atenció, potser perquè és millor ara que abans.

Actual traçat del camí de les Santes
Ja era estrany que el camí anara per dins d'uns bancals d'ametlers, però el que no tenia explicació eren les dues corbes tan tancades que hi havia, amb desnivell, i que feia complicat passar amb vehicles.

Però això va canviar, almenys des de l'any 2014-15, a la llum dels mapes històrics que podem consultar en el visor de l'Institut Cartogràfic Valencià.

On potser es veu més clar és en Google Maps; fixeu-vos que en l'ortofoto següent s'observa l'actual camí, sense les corbes tancades, però al mateix temps i pel damunt, el traçat del que era el camí abans (any 2013 i anteriors).

Google Maps
Però quan es va fer el canvi? doncs degué ser entre 2014 i 2015, ja que és en l'ortofoto de 2015 on ja es veu el nou traçat, però també l'antic. Mireu la imatge següent.

Ortofoto de 2015

En les seqüències de fotos següents  es veu com ha evolucionat el traçat del camí de les Santes, amb el recorregut antic, des de 2003 fins al 2015, i la imatge de 2018, amb l'actual traçat, sense corbes fortes, però pel mig dels bancals.

Ortofoto de 2003

Ortofoto de 2009
Ortofoto de 2018

Ara bé, si mirem l'entorn i analitzem el traçat segur que no trobem explicació a fer passar un camí històric, antic, per dins d'uns bancals conreats.

Si buscàrem en la memòria de la gent més major del lloc segur que ens dirien que l'antic camí anava per la vora del barranc, continuant la línia que formen les basses construïdes quan el camí s'enfila cap a les Santes o potser per més amunt.

Preguntarem, investigarem.
2018 desembre


Durant tot l’estiu, i des de la primavera, al camí de les Santes havia anat creixent tot tipus de plantes i d’herbes a les vores que, en alguns llocs, donava una imatge d’abandonament. 

Per fi es van decidir a netejar-lo la setmana següent de les fortes pluges d’octubre i novembre (vegeu l’actualitat d’octubre més avall).


Ara bé, incomprensiblement no s’hi ha fet una neteja selectiva de brossa i malea de les vores del camí, sinó que s’hi ha passat una maquina desbrossadora --destrossadora!-- que ha destruït tot el que pillava per davant, incloent-hi espècies protegides com ara les matisses o llentiscles i els margallons.

En el vídeo podeu veure com ha quedat una magnífica bardissa de margallons del camí de les Santes que lluïa com es veu en la foto següent:

Conjunt de margallons destruït al camí de les Santes

Encara que no s’estiga dins del perímetre estricte del parc natural, igualment cal respectar espècies que per diverses raons, també per estar protegides per llei, mereixen continuar vives.

És de lamentar que la poca professionalitat de qui dirigia la màquina o la neteja ha deixat un rastre d’espècies vegetals mortes, arrancades o destruïdes que, com en els casos que ara documentarem amb fotos i en el mapa, no feien cap nosa, ben al contrari eren un al·licient per als caminants que recorren el PR i estimen la natura.

1. Destrucció de diversos conjunts de margallons, espècie emblemàtica del Desert i protegida, al llarg de tot el camí de les Santes.


Conjunt de margallons destruït

2. Destrucció d’una pomera silvestre que hi havia a la zona del toll del Burgàs, quan gires 90 graus cap al camí Vell del Desert i que estava fora del camí.


Pomera silvestre destruïda

3. Destrucció d’una enorme matissa que no destorbava gens al pas perquè el camí de les Santes en aquest punt és suficientment ample.


4. Destrucció d’un ullastre que naixia d’una olivera vera que estava fora del camí, ja dins d’un bancal privat, també al camí de les Santes.


5. Destrucció d'una baladrera que tampoc destorbava el pas a ningú al toll de la Porquereta.



6. Destrucció d’un conjunt de salzes, que si bé creixien dins del barranc de la Fusta (o del Racó d’Àngela), només calia aclarir-los i deixar-ne almenys un que no hauria obstaculitzat per a res una barrancada.



Algú hauria d’assumir responsabilitats i, en tot cas, prendre nota perquè en una pròxima ocasió encarreguen la faena a personal professional i ben format. O que no ho netegen, que per fer una malesa com la que han fet millor ho hagueren deixat com estava.