Els camins del Desert

Actualitat

2011-12-12T13:05:00.000-08:00

2012 Febrer
Comença febrer amb molt de fred i amb alguns ametlers ja florits. Comença febrer amb la solsida d'un mur de pedra seca just davant de l'ermita de les Santes, damunt dels paellers i de l'àrea recreativa.

La paret i les escales abans de la solsida

A hores d'ara ja han començat els treballs de restauració; esperem que es mantinga la mateixa estètica de la paret i no se sacrifique el magnífic plataner que hi ha just damunt de la paret.

Solsida d'una paret de pedra seca de les Santes

Potser val la pena recordar que l'any 2002 van tallar, després de 91 anys de vida, l'om de les Santes (per culpa de la grafiosi). Ben prop seu n'hi van plantar un altre que a les primaveres brosta ufanós.

Esperem que la restauració d'ara s'inspire en la de fa 10 anys.

L'antic om de les Santes; ara, cau de fongs i de vida.

2012 Gener
Des que es va desbrossar el Camí Vell fins ara s'ha observat que molta gent l'ha fet servir, tant per a l'ús que s'havia pensat, el senderisme, com per a fer passejades curtes o per anar a buscar bolets.

Així mateix, s'hi pot observar que els vehicles --bicicletes i sobretot alguna moto-- l'estan fent malbé: creació de carrils i aigüeres, alçament d'empedrats, trencament de llaços, etc. Seria convenient barrar el pas físicament a aquests vehicles i recomanar-los que continuaren anant per on ho feien abans d'obrir el Camí Vell, és a dir, pel camí del Coll de la Mola. Cal recordar la prohibició de circulació de vehicles a tot el Parc Natural del Desert de les Palmes fora de pistes forestals i carreteres.

D'altra banda, està pràcticament enllestida la senyalització vertical: pals i banderoles que informen de les distàncies entre punts directrius i el temps que costa recórrer-los. Encara així caldrà corregir algun detall, com ara l'ús del símbol internacional min (en lloc de ') per expressar els minuts. També està previst, més endavant, instal·lar panells amb informació divulgativa dels valors del PR.

També en relació amb el sender, cal remarcar que ja s'ha tapat la rasa que va obrir el nou gasoducte que partia en dos el PR --i mig terme municipal--, però encara continua oberta en altres llocs i no s'observa cap avanç en l'execució de l'obra. A la vista de la destrucció de tan gran extensió de zona forestal i també productiva caldria plantejar-se si resulten sostenibles i adequades al territori aquest tipus d'obres. Esperem que en concloure restituïsquen, en la mesura del possible, l'anterior paisatge.

2011 Desembre

Ja ha començat la senyalització d'Els camins del Desert. Primer s'han marcat els senyals de pintura groga i blanca, com correspon a un sender de petit recorregut, i després s'han començat a instal·lar els pals i les banderoles (distància i temps). La informació més completa es pot trobar en el panell situat a la plaça del Portal de la Pobla Tornesa.

2011 Novembre

S'han iniciat les actuacions de desbrossament de l'antic Camí Vell del Desert que fins ara era impracticable, ja que la malea l'havia ocultat de la memòria de la gent i dels mapes oficials.

La Pobla Tornesa

2011-11-19T10:34:00.001-08:00

La Pobla Tornesa està situada a la subcomarca del Pla de l’Arc, a laPlana Alta. El poble, travessat pel meridià de Greenwich, es troba situat al’ombria del Desert de les Palmes i només a 15 minuts de Castelló de la Plana.

Cal buscar el naixement de la Pobla, precisament, en la situaciógeogràfica que ocupa: una cruïlla de camins —ara carreteres— que comunica laPlana del Millars amb les comarques dels Ports i Aragó, i del Maestrat iCatalunya.

Encara que l’antiguitat del poblament del terme es remunta a èpoquesprehistòriques, és la cultura ibèrica la que es troba més ben documentada ambrestes arqueològiques al tossal de la Balaguera: habitatges, ceràmica, monedes,inscripcions...

Mil·liari de la Via Augusta

A l’època romana, la via Augusta, fitada per diversos mil·liaris queencara s’hi conserven, degué consolidar un petit llogaret de postes que vaesdevindre el centre a partir del qual es van dibuixar, en paral·lel, els trescarrers principals: el d’Enmig, el de Dalt la Vila i el de Baix la Vila.

La consolidació de la Pobla com a lloc de pas i d’estatge queda bentestimoniada pels hostals que hi havia, el més antic ja documentat al segle xv. És a l’època medieval, doncs, quancomença a comptar la genealogia dels poblatins, arran de la conquesta per JaumeI del castell de Montornès i la posterior donació, el 1242, al seu notari PereSanç. Aquest territori, constituït com a baronia, va ser durant segles monedade canvi per a la noblesa, amb la qual no hi van haver sempre bones relacions.

La Guerra de Successió va comportar el despoblament durant dos anys dela Pobla, ja que les tropes borbòniques van arrasar el terme: s’apropiaren delsbéns del poble i cremaren el molí de l’oli i fins i tot el palau del baró. Larecuperació econòmica i demogràfica dels segles següents fins a la primeria delsegle xx va permetre ampliar elnucli urbà inicial amb l’edificació a l’anomenat Raval.

El terme municipal té una extensió de 25,8 km² i estàsituat a recer de l’ombria de la serralada del Desert de les Palmes, els cimsmés importants de la qual el limiten per l’est: el Morico (694 m), el CantalGros (699 m) i el mateix Bartolo (729 m).

Cova del tossal de la Cova

El nucli urbà (300 m) es troba pràcticament al centre del terme,flanquejat per dos tossals —el de la Cova (420 m) i el de la Vila (524 m)—, iobert a una planura (el pla de la Pitja, els Aiguamolls, les Foies...) ques’estén més enllà i connecta amb els pobles veïns al pla de l’Arc.

El principal curs fluvial del terme és el Riu, que replega les aigüesde les muntanyes dels voltants, especialment dels barrancs que davallen delDesert, i les porten, a través de la rambla de la Viuda, al pantà de Maria Cristina.La quasi permanent circulació d’aigua explica topònims com el Molí, l’Assut, elBassot..., i el fet que en èpoques no massa llunyanes fóra lloc de pasturatgede raberes de bous.

La població de la Pobla Tornesa, que va arribar a 901 habitants l’any1900, s’està recuperant de les contínues pèrdues que a partir del primer terçdel segle xx van caracteritzar elspobles de les comarques de l’interior de Castelló. La tendència actual, però,és a créixer, tant per la vinguda de nova població procedent de les ciutats dela Plana, com per la permanència dels poblatins, cosa que ha propiciat laconsolidació de dues urbanitzacions i una expansió urbana sense precedents. Enl’actualitat la Pobla té 1.125 habitants.

La gran importància econòmica i social que el poblament dispers —elsmasos— havia representat històricament a les parts més allunyades del terme ésara pràcticament inexistent; només en queda de testimoni la toponímia: el masMés Alt, el mas del Bruc, el mas del Cullero, el mas de Barrera...

L’activitat econòmica amb més puixança actualment és la indústria deltaulell, que també s’està estenent per tot el pla de l’Arc; la superfície queocupen les fàbriques ara mateix ja és sensiblement superior a la del mateixnucli urbà i amenaça seriosament la sostenibilitat de la zona, i la seuatoponímia! Malgrat tot, encara es manté el conreu de la terra, especialment del’ametler, l’olivera i la garrofera. Altres conreus, com ara la vinya o el cereal—hi queda el topònim dels Freginals— són inapreciables.

La ramaderia extensiva pròpia, que hi va tindre certa importància enel passat, ha desaparegut ara; al seu lloc s’han construït granges,especialment de porcs. Convé recordar que pel terme de la Pobla Tornesa passendiverses vies pecuàries de gran importància per a latranshumància medieval que permetien portar, a l’hivern, els ramats d’Aragó capa les pastures costaneres. En part, una d’aquestes, l’assagador de la Barona, és utilitzat per aquestsender en el primer tram des de la Teuleria fins al coll de la Mola.

L’orografia del terme ha fet que, històricament, hi tinguera moltaimportància l’aprofitament dels boscos —Cavanilles afirmava que "dosterceras partes son montes inútiles para la agricultura"—, tant perrecollir la malea per a l’antiga indústria ceràmica de l’Alcalatén, comper a l’aprofitament dels arbres, bàsicament pins i carrasques, per a fusta icarbó. Això també queda reflectit en la toponímia (el barranc de la Fusta, elbarranc dels Surers, la font del Pinar, els Boscarrons...); hi queda, encara,el testimoni monumental de la Carrasca de Pellicer o de Severino, sens dubte lamés gran i vella —300 anys— de tot el Desert de les Palmes.

Ara com ara, el principal valor mediambiental de la Pobla és que partdel terme constitueix una de les àrees més boscoses del Paratge Natural delDesert de les Palmes i que mitjançant camins i sendes s’hi pot accedir alsllocs més atractius d’aquest indret.

Equipaments, a la Pobla:

- Transport públic: Autos Mediterráneo (telèfon 964220 054)

- Gasolinera

- Font

- Bar

- Allotjament rural

- Restaurant

- Oficina de correus

- Carnisseria

- Peixateria

- Supermercat

- Forn

- Ambulatori

- Bancs (Bancaixa i Caixa Rural)

- Quiosc

- Farmàcia

Què cal visitar a la Pobla:

- La via Augusta i els mil·liaris romans que encaras’hi conserven.

- L’antiga presó, del segle xv.

- L’església de Sant Miquel, del segle xviii.

- El palau dels barons, ara Casa de Cultura.

- Les festes populars: la Mare de Déu d’Agost (2asetmana d’agost) i Sant Miquel (29 de setembre).

Descripció per etapes

2011-11-19T10:33:00.001-08:00

A poc a poc us anirem fent una descripció de diferents etapes del sender. També us explicarem les possibles connexions amb altres sendes i camins per poder fer excursions circulars no tan llargues com el PR complet o per poder accedir a altres llocs.

TRAM 1. La Pobla Tornesa-Coll de la Mola

El Camí Vell del Desert

El PR-CV 422 ix de la plaça del Portal de la Pobla Tornesa, oncoincideix amb la Via Augusta, la qual, oficialment, és una via pecuàriaclassificada com a assagador. Allí mateix, al pati de l’antic palau delsbarons, hi ha un mil·liari romà.

A l’inici es troba el panell amb tota la informació i un pal ambdistàncies i temps de referència.

El sender Els camins del Desertix pel carrer del Coll de la Mola; travessa el riu de la Pobla per damunt d’unantic pont de pedra i, l’autovia CV 10 per un pas subterrani. Continua per lavora de l’autovia, deixa a l’esquerra la pista forestal del Desert on hi ha unpanell informatiu (ple d’errors) del Paratge Natural, travessa el camí delBurgar i entra en una pineda de pi blanc. Poc abans del barranc de la Bodegaentronca, a l’esquerra, amb el Camí Vell del Desert que ha estat rehabilitatdesprés que anys d’abandonament l’havien fet impracticable. Hi trobareu un palindicador.

Poc després el bosquet per on va el Camí Vell queda interromput pelpas, perpendicular al Camí, d’una línia d’alta tensió i de dos gasoductes que,a més, han malmès el traçat històric. Si en un principi la pineda era de piblanc, després el Camí s’endinsa en un bosc de pi pinastre, el típic delDesert, amb algun exemplar ben gran.

Aviat apareixen parets de pedra seca que delimiten el recorregut; alscostats, camps d’ametlers i oliveres, en bastants casos abandonats. En algunpunt, tapat ara per terra, s’intueixen antics empedrats.

El PR s’enfila recte al coll de la Mola, que es pot veure enfrontmateix del Camí com una fita a assolir. Es deixa a l’esquerra una casetaconstruïda recentment i, en acabar els camps de conreu, el Camí s’endinsa pelbosc ombrívol del Burgar, on, a més de bruc, evidentment, també hi ha una bonamostra de marfull i altres plantes frondoses. Al Burgar trobareu un altre palamb informació de temps i distància. Ací mateix es pot retornar a la Poblaseguint el camí del Burgar i després el camí del Coll de la Mola.

El recorregut pel bosc (uns 600 m), acaba en un pas entre bancals quetambé aprofita un barranquet per desguassar i que, si no es posa remei, faràmalbé el terra del Camí. En aquest punt també mor un camí pel qual, agafant-loa l’esquerra, es pot tornar a la Pobla Tornesa.

Fins ací el Camí Vell no ha tingut pràcticament cap desnivell; aranomés queda una breu pujada —que cal agafar per l’esquerra, per la vora d’unacarrasca, i no per on passen les bicicletes (a la dreta)— per arribar a la Teuleria,un espai obert on coincideixen el camí del Coll de la Mola (que és una viapecuària: l’assagador de la Barona) i una senda que permet connectar amb elterme de Borriol i Castelló.

En aquest lloc hi ha un pal indicador, prop del qual una gran roca quefa de fita.

El coll de la Mola, pas natural format entre el Cantal Gros (648 m) iel Morico (628 m), ja es veu prop, però per arribar-hi cal fer una pujadarelativament forta (132 m de desnivell en poc menys d’un quilòmetre) per unasenda que a voltes va per aigüeres i corriols gens còmodes. De fet, lacontinuació de l’antic Camí Vell del Desert s’intueix, perdut, a l’esquerra delcaminant. Només el retrobarem al final del trajecte, ja al coll de la Mola.

Així doncs, el camí esdevé senda estreta i empinada, amb moltavegetació a les vores: bruc, estepa, arboç, matissa, ginebró, margalló, arítjol...També comencen a aparèixer vistes sobre la Pobla Tornesa, la serra de Borriol iel Penyagolosa, al fons. Aproximadament a mitjan pujada, en un replà (cota 469m), ix una senda a la dreta que porta al Portell, pas que comunica amb el masde Xiva i la zona de la Magdalena de Castelló; també s’hi pot arribar aBorriol.

En arribar al coll de la Mola trobem la pista forestal del Desert queix de la Pobla i enllaça amb la carretera del Desert. A la vista del caminantapareix, en primer pla, el castell de Montornès i, al darrere, la marMediterrània; més enllà tota la plana de Castelló. En aquest punt l’assagador de la Barona —per on puja el PR— davalla cap ala Plana convertit en la carrerassa del Mas dels Frares.

Enfront mateix d’on el PR ix a la pista forestal hi ha un palindicador que guia la continuació del sender cap a la carena del Desert(desnivell 207 m) o la derivació del mas d’Huguet, molt més còmoda per alcaminant (desnivell 6 m). Cap a la dreta, puja una senda cap al cim del Moricoque fa cap al Portell (cal anar alerta si es vol fer aquesta senda perquè s’hade descendir per un pas encinglerat que té certa dificultat) i permet laconnexió amb altres sendes en aquest punt.

TRAM 2. Coll de la Mola-Cim del Bartolo

Aquestsegon tram té un desnivell acumulat de 121 m en poc més d’1 km de recorregutmolt irregular.

A l’altrapart de la pista forestal, just on hi ha un pal amb indicacions de distància itemps, comença la forta pujada cap al Cantal Gros (698 m), el segon cim delrecorregut. També hi arranca, a la dreta, la variant del mas d’Huguet que, apenes sense desnivell, també avança cap al Bartolo per un camí molt méssenzill.

Elrecorregut principal, però, s’enfila per un bosc de pi pinastre quel’acompanyarà quasi fins al cim del Bartolo. Al principi el desnivell és moltfort i en alguns punts el recorregut ha de superar blocs de roques i algun pasencinglerat. Encara es poden veure algunes marques blanques i verdes que nocorresponen a cap sender local homologat i alguns indicadors de fustainstal·lats fa temps.

Les vistessobre la Plana van augmentant a mesura que guanyem alçada; el sender va per lacarena que separa els termes municipals de la Pobla Tornesa i Benicàssim; enocasions per la cresta i en altres per alguna de les dues vessants: la de ladreta cau sobre la mar, i la de l’esquerra, sobre les comarques de l’interiorfins al Penyagolosa. En dies clars es veu tot el golf de València, el cap deSant Antoni i el Montgó, i les illes Columbretes.

Finsarribar al Bartolo, on acaba el tram, cal pujar i baixar diversos colls, entrepinedes de pinastres i ginebrons; és la senda de la carena.

Abans,però, trobarem un pal de senyalització on es retroben el recorregut principaldel PR i la variant que se n’havia separat al coll de la Mola. Uns pocs metresmés endavant apareix la nova creu del Bartolo, de 18 m d’altura, envoltada peraltres construccions i antenes de telecomunicació, entre les quals la de la TV3,que el govern de l’expresident Camps (PP) va obligar a tancar.

El PRentronca amb la pista asfaltada que puja des del Convent del Desert; a pocsmetres, a l’esquerra, apareix un altre pal amb informació del PR i per oncontinua el sender oficial. Abans, però, cal pujar al cim del Bartolo,que només està a 200 metres. La recomanació seria arribar-hi per la senda ques’agafa al costat d’un pi, a la dreta de la pista asfaltada, i retornar per lapista.

Alcapdamunt del tossal més alt de tot el Desert, el Bartolo (729 m), es trobal’ermita de sant Miquel envoltada de construccions modernes i més antenes. Alseu costat encara queden alguns dels carreus que formaven la base de l’antigaCreu que va ser tombada durant la Guerra Civil.

L'antiga creu del Bartolo i l'ermita de Sant Miquel abans de la invasió de les antenes

Les vistesaugmenten a 729 m: les Agulles de Santa Àgueda i la serra d’Orpesa, al nord; laplana de Castelló amb les ciutats més importants: Benicàssim, Castelló,Almassora, Vila-real, Onda... fins a la serra d’Espadà, al sud. Enfront i alspeus del senderista: la mar i tot el vessant marítim del Desert de les Palmes,amb el Convent Vell i el Convent Nou; les ermites, que s’estenen per tot arreu;el castell de Montornès; les urbanitzacions de la costa... A l’esquena, laserra de les Santes i el pla dels Avencs, més pròxims; el barranc de la Creu,per on davalla el sender cap a les Santes; la Pobla Tornesa, Cabanes, la Valld’Alba... tot el pla de l’Arc; més enllà, la serra d’en Galceran, la serrad’Irta, el Montsià, i els ports de Tortosa i la tinença de Benifassà; il’extrem més alt: el Penyagolosa.

La pista asfaltada que puja al cim té continuïtat cap a les Santes i, agafant la primera desviació a la dreta, cap a la font de Roc, el barranc de Miravet i les Agulles de Santa Águeda.

Per seguir el PR oficial, calretornar a l’anterior indicador, el del barranc de la Creu, i continuar el tercer tram, ara ja de baixada.

Tram 2.1. Variant del mas d'Huguet

Qui no vulga fer la pujada per la carena, el tram més exigent del PR, té l'opció d'agafar, al mateix indicador del coll de la Mola, una variant, perfectament balisada com a PR, que primer per una senda i després per pista, condueix també al cim del Bartolo. El desnivell és molt menor i no té cap dificultat.

Pel fet d'anar pel vessant marítim no permet tindre vistes sobre les muntanye de l'interior de Castelló, però sí que se'n poden gaudir de la mar, del tossal del Castell de Montornès, del convent, de la Plana, de les Columbretes i, poc abans del mas d'Huguet --que es troba a la dreta del caminant--, de dos exemplars de surers dels molts que n'hi havia al Desert.

Després de passar el mas d'Huguet, es troba, a la dreta, un camí que porta al centre d'informació del parc natural de la Bartola i, poc després, dos camins més que, per la pista asfaltada, condueixen a la zona del convent on es pot accedir a altres itineraris.

La variant del PR continua per pista asfaltada; a uns 800 m trobem, a la dreta, una senda amb fort desnivell, que també porta al convent. Ben prop, a uns 150 m, la variant ix de l'asfalt i connecta amb el recorregut principal del PR que porta al cim del Bartolo passant per la creu nova.

TRAM 3. Cim del Bartolo-El Collet: la Senda de l'Ermita

La Senda de l'Ermita, nom que apareix documentat en mapes de principis del segle XX, era el camí més directe entre la Pobla i l'ermita de Sant Miquel, el seu patró. En el sentit de la marxa, descendeix pel vessant dret del barranc de la Creu fins al Collet, on parteixen terme la Pobla i Cabanes.

La Senda de l'Ermita

Així, doncs, des del cim del Bartolo es retorna cap a la nova Creu, peròabans d’arribar-hi, cal agafar –on justament hi ha un pal indicador-- una sendaa la dreta que recorre, davallant lleugerament, la capçalera del barranc de laCreu.

A només 400 metres ens trobem una cruïlla que cal seguir a l’esquerra –a ladreta faríem cap a les Bassetes de Ferrara i podríem connectar amb la pista deles Santes; abans de la pista, a mà esquerra, també ix l’anomenada senda delsSenglars, que ens duria a la mateixa pista però en un altre punt més allunyat.

El pronunciat desnivell que inicia el PR a partir d’aquest punt es veualleujat pels llaços —o voltes que endiuen a Mallorca—, on encara queden restes de l’antic empedrat; en algunspunts, el bosc de pinastres i l’exuberant vegetació converteix el sender en untúnel vegetal. Les vistes han canviat substancialment: al davant del senderistaapareix la Pobla Tornesa, el pla de l’Arc i el reng muntanyós de l’interior deCastelló fins al Penyagolosa.

Empedrat de la Senda de l'Ermita

La Senda de l’Ermita davalla finsals 400 m del Collet, on es pot continuar cap a la dreta, a les Santes, o cap al’esquerra, a la Pobla. La variant del Collet és molt breu: a penes 170 metresque es fan en un parell de minuts permet escurçar el trajecte, ja que es pottornar a la Pobla directament sense passar per les Santes. En el pal indicadord’aquest punt hi ha tota la informació de distàncies i temps.

Per seguir el sender principal, doncs, cal continuar a la dreta, planejantper la zona d’ombria de les Morenes. La vegetació és molt densa: bruc, romer,arbocer, marfull... fins que es desemboca a la pista forestal de les Santes,que cal agafar a l’esquerra; abans, però, s’ha travessat el barranc del Racó delsPardos, on hi ha la font –ara inaccessible-- que recull l’aigua i la canalitzacap a les Santes i Cabanes.

Des de la pista forestal, on hi ha el pal amb informació del recorregut, espodria seguir, a la dreta, cap al Bartolo i també cap al barranc de Miravet. ElPR, però, davalla cap a l’esquerra amb un desnivell considerable; es passa pelPinar Negre i per la Roca del Burro (mig coberta d’heura) i s’arriba, desprésde poc més d’un quilòmetre de pista, a les Santes.

El punt neuràlgic de les Santes és l’ermita, al voltant de la qual hi hal’àrea recreativa, l’aparcament, la font (amb antics llavadors) i considerablesexemplars de plataners i lledoners, i la soca de l'antic om, que va morir, com moren els oms. A la part d’enfront del santuari reïxen dosroures i un pi blanc especialment gran.

Seguint la pista asfaltada que ix de l’esplanada on aparquen cotxes es pot continuarcap al barranc de Miravet i Cabanes. També es pot recòrrer un sender botànic alvoltant de les Santes que va netejar fa uns anys l’autoritat del parc natural ique a hores d’ara està abandonat i en alguns punts es fa difícil de seguir; entot cas, aquest breu trajecte permetia evitar l’asfalt en direcció a Cabanes igaudir d’un tram del barranc de les Santes.

Les Santes

Per ampliar la informació de les Santes clicleu ací.

TRAM 4. Les Santes-La Pobla Tornesa

Per la part posterior de la casa de l’ermità,just on hi havia el monumental om de les Santes –ara només en queda la soca—,ix el camí que, pujant, s’enfila en direcció a la Pobla.

Aquest camí marca el límit del Paratge Naturaldel Desert. El recorregut correspon totalment al camí tradicional de lesSantes, que connectava, per aquest santuari, la Pobla amb Cabanes i amb el camíde la Fusta, antiga via de comunicació entre les comarques de l’interior deCastelló i la mar d’Orpesa.

El camí discorre entre bancals de conreu,majoritàriament ametlers, vinyes, oliveres i garroferes. De fa uns anys tambées conreen, sense massa èxit, tarongers. Cal remarcar, abans del Collet,l’aflorament paleozoic de pissarres i un rodal de bosc entre el qual ressalta,a l’esquerra del caminant, una carrasca de grans dimensions.

A partir del Collet, on es pot connectar ambl’accés més directe al Bartolo, el camí està asfaltat fins a la Pobla. Elsmarges de pedra seca, en molts casos abandonats, ens indiquen que antigament hihavia una extensa zona de conreu, que encara perdura en alguns punts amboliveres i ametlers.

Després de travessar el barranc de laPorquereta i una petita pineda, la Pobla Tornesa apareix a la vista. Calcontinuar pel camí asfaltat i descartar diversos accessos a finques i apartides del terme municipal. Per arribar a la Pobla cal travessar l’autovia CV10 per un pas inferior i, abans de passar el riu de la Pobla per un pontet onhi havia l’antic assut, cal girar a la dreta i, en només dos minuts (136 m),contemplar la carrasca de Pellicer (Quercusilex, d’aproximadament 300 anys).

Cap la possibilitat de continuar per aquestcamí fins al Bassot, els antics llavadors públics de la Pobla, on hi ha unaàrea recreativa. Però el sender torna fins a l’assut i, per un passeig arbrat,entra a la Pobla pel Ravall. Seguint el carrer d’Enmig s’arriba al punt departida, després d’haver passat per davant de l’antiga presó i l’església.

Balisament del PR

2011-11-19T10:31:00.001-08:00

En construcció.

Fites i rutes electròniques

2011-11-06T01:13:00.001-07:00

Usfacilitem tot el recorregut georeferenciat amb el track del trajecte principali també de les variants i derivacions, a més de les fites electròniques(waypoints) que, inserides en un GPS, us permetran recórrer el sender amb mésseguretat o visualitzar el recorregut en un mapa digital.

Descarregueu-vos:

- El track principal del PR-CV 422. (format gpx) (format plt)

- El PR-CV 422, amb variants i derivacions, per visualitzar-ho en Google Earth.

- Només la variant del Mas d'Huguet (trajecte més fàcil entre el coll de la Mola i el Bartolo).

El Desert de les Palmes

2011-11-05T16:19:00.000-07:00

El Desert de les Palmes, serralada litoral entre 400 i 700 metres d’altura, comprèn els termes municipals de Castelló de la Plana i Orpesa, per la costa, i entre Cabanes i Borriol per l’interior. La seua morfologia és molt agrest, amb molts barrancs, crestes i penyals, i poques planures.

El significat genèric del terme desert no té res a veure amb la realitat, ja que el caminant no trobarà enlloc dunes, desforestació, sequedat... sinó tot el contrari: la serralada del Desert de les Palmes i les Santes és un verger a la vora de la mar, on es troba el típic bosc mediterrani de pinastres —i surers, ara quasi testimonials— que creixen en els rogencs terrenys de gres.

El nom, doncs, no prové d’una realitat objectiva, sinó del fet que, al segle xvii, els monjos carmelitans s’hi van instal·lar en un desert espiritual, un lloc aïllat on poder exercir d’eremites allunyats del brogit de les ciutats i la gent. Hi van construir un convent –el Convent Vell —que va ser destruït per una esllavissada al segle xviii; després en van alçar un altre no massa lluny de l’antic; tots dos resten sota la mirada del recorregut d’aquest sender, com també moltes de les ermites que van construir pels voltants: Santa Teresa, Sant Elies, Sant Joan, El Naixement, Montserrat... i especialment Sant Miquel, que es troba situada a 729 m, al cim mateix del Desert i punt culminant del sender.

La segona part del nom, de les Palmes, simplement reflecteix l’abundància del margalló (chamaerops humillis), l’única palmera autòctona d’Europa.

Des de 2004, el conjunt monacal, que inclou els dos convents, les ermites, les fonts, la muralla... i el territori, ha estat declarat BIC (bé d’interès cultural) per la Generalitat.

Però la intervenció humana que més impacte ha tingut al Desert ha estat els incendis forestals; els dos últims, dels anys 1985 i 1992, van ser especialment devastadors. Així i tot, la fortalesa de la vegetació ha permès una bona regeneració espontània que a poc a poc recupera els espais calcinats.

Prop del sender, amb accés des del coll de la Mola (1.500 m – 35 min) es troba el centre d’informació de la Bartola, amb sales d’exposicions sobre el Desert i personal que atén el visitant. Localització: carretera del Desert, km 8. Adreça electrònica: paratge_desert@gva.es; telèfon: 984 760 727.

Les Santes

2011-11-05T15:53:00.000-07:00

La serralada de les Santes es troba dins del marc legal de protecció del Paratge Natural del Desert de les Palmes; tot i mantindre-hi una clara diferenciació geogràfica, els valors mediambientals són compartits. La zona del barranc de les Santes és una de les més ben conservades de tot el Desert; el fet de trobar-se a l’ombria i que els diversos incendis que ha patit el Desert no hi hagen arribat ha permès conservar la massa forestal més compacta de tot el sender.

El punt central de les Santes és la zona de l’ermitori, on hi ha una àrea recreativa amb els serveis habituals (font, aparcament, taules i bancs, paellers, contenidors per al fem...).

L’ermita de les Santes (les màrtirs Àgueda i santa Llúcia), del segle xvii, és la construcció religiosa més significativa de tot el recorregut. L’edifici de l’església té una nau amb volta de creueria sostinguda per dos arcs torals, els contraforts dels quals conformen la porta d’accés renaixentista, d’estic toscà, i on hi ha una mena de retaule exterior flanquejat per dues columnes i coronat per les fornícules amb les imatges de les santes.

Des de 1639 s’hi documenta una romeria des de Cabanes que aplega els seus veïns i també els dels pobles dels voltants, especialment els de la Pobla Tornesa.

Cal remarcar també l’edifici annex a l’església, que conté la casa de l’ermità, on es pot apreciar els elements constructius més típics de l’arquitectura popular de la comarca, especialment el material base: la pedra de gres present al Desert de les Palmes i a la major part del sender

També val la pena remarcar les dues fonts de les Santes, el safareig i les fortes parets de marge de pedra seca de l’entorn on hi ha l’àrea recreativa.

L'ermita de Sant Miquel i la Creu del Bartolo

2011-11-05T13:07:00.000-07:00

Al cim del Bartolo, envoltada d’antenes de telecomunicació, hi ha l’ermita de Sant Miquel, patró de la Pobla Tornesa.

Aquesta ermita és la més alta de totes les que es poden veure al seus peus i que creixen a l’antic reialme dels carmelites (Santa Teresa, Montserrat, Sant Elies, el Naixement, Sant Joan, etc.).

Just al costat de l’ermita, encara es veuen els carreus de la base de l’antiga creu de 1902 que va ser destruïda durant la Guerra Civil.

L'antiga Creu i l'ermita de Sant Miquel

L’any 1985, apartada del lloc originari, se’n va construir una altra de ciment de 18 m d’alçària.

www.google.com

Valor mediambiental

2011-11-05T11:15:00.000-07:00

Una gran part del recorregut del PR-CV 422 passa pel Parc Natural del Desert de les Palmes, espai protegit per la Generalitat Valenciana des de 1989 com a Paratge Natural. La forta pressió demogràfica i els incendis d’anys enrere no n’han minvat el valor mediambiental de flora i fauna, i paisatgístic.

Pel que fa a la vegetació, cal diferenciar el recorregut més pròxim a les zones habitades, la Pobla i els masos (ara abandonats), on es travessa camps de conreu, abancalats per marges de pedra seca, on hi ha oliveres, ametlers, figueres, garroferes, vinya (poca) i algun lledoner, de les parts més altes, on predomina el bosc de pinastre i també, en minoria, de carrasca i pi blanc; queden testimonis, a la variant del mas d’Huguet, de surers, i a les Santes i al barranc de la Creu, de roures.

En concret, la vegetació de què es pot gaudir al Desert és típicament mediterrània: el margalló (Chamaerops humilis), que dóna nom al paratge i ha tingut molts aprofitaments, com ara la fabricació de graneres; el pinastre (Pinus pinaster); la carrasca (Quercus ilex); el surer (Quercus suber); el pi blanc (Pinus halepensis); el roure (Quercus valentina); el llentiscle (Pistacia lentiscus), ací anomenat matissa –n’hi ha un exemplar magnífic en forma d’arbre a l’accés a les Santes per la pista forestal.

I més encara, l'aladern (Rhamnus alaternus); el galzeran (Ruscus aculeatus); una ginesta de distribucó molt reduïda (Cytisus villosus); el matapoll (Daphne gnidium); el coscoll (Quercus coccifera); el càdec o ginebró (Juniperus oxycedrus); l’arboç (Arbutus unedo), que a la tardor afegeix un atractiu gustatiu al sender; l’esbarzer o romiguera (Rubus ulmifolius), amb les saboroses mores; el bruc (Erica arborea), la millor fusta per fer pipes; el lligabosc (Lonicera implexa); l’heura (Hedera helix)...

... i l’arítjol (Smilax aspera), que amb la florida a partir de setembre ompli les ombries d’una olor intensa; l’argelaga (Genista scorpius); l’esparreguera (Asparagus acutifolius); la botja raspallera (Anthyllis cytisoides); les diferents tipus d’estepes; el marfull (Viburnum tinus); i diverses espècies de falgueres (Dryopteris pallida) com ara la petita dauradella (Ceterach officinarum); a les zones més assolellades creixen plantes aromàtiques com ara el romaní (Rosmarinus officinalis)...

... la saborija (Satureja intricata), el timonet o farigola (Thymus vulgaris), la lavanda (Lavandula dentata), la ruda (Ruta chalepensis)... A la primavera, les flors –roselles, lliris blaus, rosetes silvestres, orquídies... – acoloreixen el sender i al començament de l'hivern hi podem trobar fins a 300 espècies de fongs. També es pot localitzar a les zones rocalloses l'endemisme Leucojum valentinum. Entre tanta variació vegetal, però, ressalta, per la seua monumentalitat, la Carrasca de Pellicer, a la qual es pot accedir per una derivació del sender des de l’Assut de la Pobla Tornesa, i, per la raresa, 2 roures de l'espècie Quercus cerrioides, a les Santes.

El paisatge, antropitzat per l’acció humana des d’antic, recull, doncs, les espècies més característiques del conreu i del bosc mediterranis.

Localitzeu i identifiqueu totes les plantes en l'Herbari virtual del Mediterrani occidental.

Pel que fa a la fauna, la gran varietat d’ambients permet, com en la vegetació, l’existència de gran diversitat d’espècies. No és debades que el PN haja estat declarat zona ZEPA: hi ha enregistrades més de 120 espècies d’aus, entre les quals destaquen l’àguila de panxa blanca, el xoriguer, el falcó pelegrí, l’esparver, l’òliba, el mussol i el duc, ací anomenat brúfol (Bubo bubo). També hi ha espècies cinegètiques com ara tords, merles, perdius, tórtores i coloms feréstecs o tudons). Molts altres ocells poblen el Desert: el pit-roig, l’escassíssim oriol o papafigo, l’abellerol, el pinçà, el corb, el picapinyes o bec-tort, el picot, la busquereta, el bitxac...

Encara que de difícil localització per al senderista, els exemplars de mamífers del Desert comprèn la rabosa, el senglar o porc salvatge, la geneta, la fagina, la mostela, el teixó, el conill, l’esquirol, l’eriçó, la rata sellarda i diverses espècies de rates penades.

Altres espècies que s’hi troben són diversos tipus de rèptils: fardatxos, sargantanes, dragons, serps, especialment la de ferradura, etc. Entre tots, el més significatiu ha estat la tortuga mediterrània, que s’ha intentat reintroduir al PN amb uns resultats decebedors (malgrat alguns meritoris esforços... vegeu, i escolteu!)

La llista de fauna es faria interminable si afegíem amfibis, insectes... potser entre aquestes destacaria la papallona de l'arboç (Charaxes jasius).

Actualment hi ha dues microreserves de flora situades fora del recorregut del sender; tot el Paratge Natural, de 3.200 hectàrees, ha estat declarat zona LIC (lloc d’interès comunitari) i ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus).

Valor històric

2011-11-04T16:35:00.000-07:00

- La ruta de Cavanilles

El Camí Vell del Desert, que ha estat recuperat gràcies a la creació del sender PR-CV 422, és, sens dubte, la ruta per la qual, al segle xviii, Antonio Joseph Cavanilles, l’autor de les Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia (1795-1797) va utilitzar per accedir a la Pobla Tornesa des de Benicàssim.

En les seues Observaciones descriu —recordem: segle xviii— la vista des del cim del Desert de les Palmes (el qual encara no havia estat rebatejat amb el nom de Bartolo): “... del empinado monte coronado por la ermita de San Miguel. Desde aquí mirando al norte se ve la llanura de Cabánes y Benlloc, que se prolonga hasta las inmediaciones de Canét, estrechada entre dos cordilleras de montes, siendo la de poniente la sierra de Engarceran. Torciendo hácia poniente se ven los montes de Vilafamés y Uséras, y mucho mas léjos la empinada punta de Peñagolosa; y revolviendo después del norte hácia el oriente se empieza á ver el mar desde Peñíscola hasta mas allá de la Plana, distinguiéndose en esta las torres ó campanarios de Castelló, Almazóra y Burriana. Es ciertamente un sitio agradable por la multitud de vegetales que sostiene, y por la variedad de objetos que se descubren.”

Després, Cavanilles davallà cap a la Pobla pel Camí Vell del Desert, l’actual PR Els camins del Desert; el senderista pot contrastar la seua visió actual del paisatge amb el que veia Cavanilles al segle xviii: “La Pobla está casi al poniente, y á igual distancia con corta diferencia que Benicásim, aunque se emplea hora y media en ladear montes y cruzar barrancos, formando el camino una especie de arco. Desde el convento se sube á la portería alta, y allí empiezan las cuestas hasta el pueblo; disminuye la cantidad de piedras calizas, y se aumenta la de amoladeras arenisco-gredosas bastante duras y coloradas. Casi al fin de la última cuesta se observan vetas de quarzo ferruginoso entre capas apizarradas: se descomponen estas y se reducen á fragmentos y polvo, quedando esparcidos los pedazos de quarzo. De la descomposicón lenta de estos montes y cuestas se han ido formando campos, unos areniscos y otros en mayor número gredosos, en donde prosperan los viñedos, higueras y sembrados. En los incultos de la partida de la Atalaya inmediata al pueblo crecen muchas plantas como lentisco, fresnillo, las xaras de Mompeller, crespa, goteada y la parecida al romero, la hiñesta de España, el brezo escobero, la briza mediana, y entre otras gramas un mijo nuevo muy pequeño y gracioso por la forma de sus espigas, que es el tenellum de mi obra”.

- Méchain i la mesura del metre

També el Bartolo, el cim més alt del Desert de les Palmes, ha tingut el seu protagonisme històric, ja que va ser fita fonamental en la medició del meridià terrestre i, per tant, dels treballs per fixar la mesura del metre.

A principis del segle xix el geogràf francès Pierre François André Méchain es va instal·lar a l’ermita de Sant Miquel, patró de la Pobla, que es troba situada al cim del Bartolo. A les nits, hi encenia fogueres que havien de ser vistes des d’Eivissa, cosa que faria possible la triangulació prèvia a la fixació de l’actual unitat mètrica internacional de longitud.

Mentre enllestia aquests treballs, Méchain va emmalaltir i va ser atès al palau dels barons de la Pobla; després va ser traslladat a Castelló, on va morir el 20 de setembre de 1804 i on està soterrat.

- Arquitectura religiosa i popular

Cal remarcar que aquest sender, malgrat discórrer en la major part pel medi natural, permet gaudir d’elements arquitectònics de gran valor.

En primer lloc, el centre urbà de la pobla, cruïlla de camins des de l’època romana, com ho testimonien els diversos mil·liaris que hi ha al terme municipal, un dels quals a la mateixa plaça del Portal, d’on ix el sender, i els edificis més significatius: l’església de Sant Miquel, del segle xviii; l’antiga presó, del segle xv, i el palau dels barons de la Pobla.

En segon lloc, al llarg del recorregut del sender es pot gaudir d’exemples de l’arquitectura popular vinculada a les tasques de l’agricultura, especialment a les zones més pròximes als nuclis habitats i també on, antigament, hi havia masos ara deshabitats: marges de pedra seca, pous, empedrat de camins, petits ponts de pedra, parets, piques, trulls...

A més, hi ha mostres d’arquitectura religiosa a dos punts del trajecte: l’ermita de Sant Miquel, patró de la Pobla Tornesa, situada al cim del Bartolo, i l’ermita de les Santes.

També des de la part més alta del sender es pot veure l’antic castell de Montornès, d’origen musulmà (segle x) i seu, ja en època cristiana, d’un feu que comprenia els termes de Benicàssim i la Pobla, i més enllà.

El Camí Vell del Desert

2011-11-02T16:31:00.000-07:00

La creació d’aquest PR-CV 422 ha permès recuperar l’antic Camí Vell del Desert, ja documentat al segle xviii, que unia la Pobla Tornesa amb Benicàssim i les terres del convent dels carmelites del Desert de les Palmes. El Camí Vell, de 2 km de llargària, havia desaparegut dels actuals mapes oficials i també de la realitat, ja que els anys d’abandonament i la vegetació n’havien desdibuixat el traçat i s’hi feia impossible de transitar.

Després d’un treball de recerca en cartografia històrica –especialment les planimetries de 1909 i 1938, i altres fonts— i gràcies a la tecnologia GPS i la memòria de la gent més major de la Pobla Tornesa, s’ha pogut identificar el traçat i rehabilitar-lo per a l’ús dels caminants.

Els treballs de recuperació que ha dut a terme l'Ajuntament de la Pobla Tornesa ha comportat l'eliminacio de la malea que havia crescut damunt mateix del Camí (romigueres, argelagues, arítjol, matissa, estepa...) mitjançant una brigada especialitzada amb l'ús de maquinària.

Paral·lelament al Camí Vell del Desert, també s'ha recuperat per a la memòria col·lectiva la històrica senda de l'Ermita, que, des del Collet del camí de les Santes puja a l'ermita de Sant Miquel, patró de la Pobla Tornesa, que es troba situada enmig d'antenes de telecomunicació al cim del Bartolo.

El resultat final d'aquests camins nets, balisats i posats en servei encara tardarà un temps. Som els mateixos caminants els qui l'hem de mantindre'l en condicions, especialment respectant el traçat original i no obrint noves dreceres que el malmeten.

Característiques generals

2011-11-02T12:03:00.000-07:00

Aquest sender circular, Els camins del Desert, té 15.860 m de longitud i 463 m de desnivell net (556 de desnivell acumulat), parteix de la Pobla Tornesa i toca també els termes municipals de Benicàssim i Cabanes.

Disposa de dues variants; la més llarga és la variant del mas d’Huguet, de 2.640 m (temps aproximat 35 min), que salva la relativa dificultat que suposa pujar al cim del Bartolo per la carena del Cantal Gros (207 m de desnivell acumulat); l’altra variant, més curta (170 m), comunica la senda del Collet amb el camí de les Santes (també al Collet) i permet acurtar tot el recorregut en 3.827 m (1 h 12 min), perquè no es passa per les Santes.

També hi ha previstes dues derivacions, una que connecta amb l’àrea recreativa de l’autovia CV 10 (700 metres - 8 minuts) i una altra ja al final del recorregut (136 metres - 2 minuts) que permet visitar la carrasca monumental que hi ha a la Pobla Tornesa.

El temps aproximat que costa recórrer el sender principal és de 4 hores i 6 minuts, i la dificultat és mitjana; cal remarcar que la pujada al Bartolo des del coll de la Mola pot suposar certa dificultat a persones no experimentades, pel fort desnivell de l’inici (166 m d’altitud en 591 m de recorregut) i alguns passos amb certa dificultat.

Aquest sender enllaça amb la Via Augusta a la plaça del Portal de la Pobla Tornesa i, des de diferents llocs, es pot comunicar amb tota la xarxa de senders (no homologats) que travessen el Desert i que permeten accedir a les poblacions veïnes de Cabanes, Benicàssim, Castelló de la Plana, Orpesa, Borriol...

El sender homologat més pròxim amb el qual es pot connectar és el PR-CV 397 que ix de Benicàssim i volta les Agulles de Santa Àgueda.

El punt de partida és la plaça del Portal de la Pobla Tornesa (accés per l’autovia de la Plana CV 10, eixida 30 des del sud i eixida 33 des del nord).

Altres punts d’eixida alternatius, als quals es pot arribar amb vehicle particular:

- Àrea recreativa de l’autovia CV 10, eixida 30.

- Ermitori de les Santes (accés per la carretera CV 148 de Cabanes a Orpesa).

PR-CV 422. Presentació

2011-11-02T11:55:00.000-07:00

El sender Els camins del Desert, homologat com a PR-CV 422, ressegueix dos dels principals camins que històricament han comunicat la Pobla Tornesa amb el Desert de les Palmes i també amb les poblacions veïnes de Cabanes, Benicàssim i Orpesa.

En primer lloc, el PR recupera l'històric Camí Vell del Desert --la via més ràpida entre la Pobla Tornesa i Benicàssim--, que anys d'abandonament l'havien esborrat de l'actual cartografia oficial i de la memòria de la gent. L'altre camí important per on passa el sender és el camí de les Santes, que comunica la Pobla Tornesa i Orpesa, passant pel santuari de les Santes, ja al terme de Cabanes. I encara, el nexe d'unió d'ambdós és la senda de l'Ermita i la senda per la carena del Desert, entre el Bartolo i el coll de la Mola, que permet excel·lents vistes, tant sobre la mar com sobre les muntanyes de les comarques de l’interior (serra de Borriol, serra d’en Galceran, Penyagolosa...)

El sender, doncs, reuneix en un sol itinerari els tres camins principals que unien la Pobla Tornesa amb el Desert de les Palmes; d’ací el nom del sender: Els camins del Desert.

El trajecte principal del PR-CV 422 té 15.860 metres de distància, que es poden recórrer en 4 hores i 6 minuts. A més, hi ha 2 variants que redueixen la dificultat i la distància i 2 derivacions, una que facilita l'accés des de l'àrea recreativa de l'autovia CV 10 i una altra que permet visitar la carrasca monumental que hi ha a pocs minuts del recorregut principal.

Com que gran part del recorregut passa pel Parc Natural del Desert de les Palmes, s'ha intentat minimitzar al màxim l'impacte de la senyalització i es demana als caminants que respecten l'entorn i n'ajuden a la conservació.